DESALLOTJAMENTS SEMÀNTICS (I)

Volem un país lliure, just, honest i modern, on els nostres fills visquin en llibertat, un país amb present i amb futur, un país plenament democràtic i bla bla bla…

Quin polític pot haver dit una frase com aquesta? O una de similar. Si ens aturem a pensar, o fins i tot si no ens aturem i pensem fent tombarelles, ens adonarem que la resposta és evident: qualsevol. I deixarem de fer tombarelles.

“Llibertat”, “justícia”, “honestedat”, “modernitat”… són mots buits de sentit, ens els han buidat. Una paraula buida és una paraula que es pot omplir de qualsevol cosa i, més pervers encara, de no-res: només ens queda la carcassa i aleshores les paraules esdevenen metàfores mortes, en expressió nietzscheana. Les paraules no són organismes acabats, viuen i es transformen, orgànicament, com tot el llenguatge. Cal activar i renovar el sentit de les paraules perquè el sentit no ens cau de cel, necessita la nostra intervenció. I si no, el que cal és inaugurar sentits i inventar nous conceptes.

El desallotjament del sentit és una constant en el terreny de la imatge i del llenguatge i el resultat és un descampat semàntic en benefici de l’urbanisme del poder i el control del discurs. Hem foragitat el sentit de les imatges i les paraules, però no n’hem generat de nous.

Aquest fenomen és transversal i afecta tota mena d’estrats socials, que és una cosa ben estesa, vaja. Només cal buscar exemples a la vida quotidiana. Qualsevol pot dur una samarreta del Che, però no ser gens  revolucionari (és a dir: portar el Che estampat a la samarreta no vol dir res); pots dur a la samarreta o a la carpeta o on sigui símbols comunistes, feixistes, frases sexuals, frases gracioses, actors de segona fila, marques conegudes, rostres de famosos, pel·lícules, iconografia religiosa, etc. sense cap implicació amb la càrrega semàntica o ideològica de la imatge, perquè hem buidat la imatge de tot el que no sigui pura aparença. D’això Andy Warhol en sabia un munt. Però ara la cosa no és una tendència artística (que també ho és), ara és una realitat domèstica.

I més exemples elementals.  Ens diem “et truco després” però després no truquem, perquè només és una manera de parlar (sense sentit) on “et truco després” vol dir també “no et truco després”. Una afirmació que implica el seu contrari. Per tant, la paraula perd sentit i valor proporcionalment al valor i el sentit que perd qui la pronuncia. La paraula, aleshores, es desossa i s’estova i s’estova i s’estova dalinianament.

En l’àmbit polític,  la buidor de les paraules és sagnant, perquè a més de matar la paraula la manipulen sense vergonya. Si el conseller d’interior afirma: hem actuat amb seny, cautela, prudència i només quan ha calgut contundència… , les seves paraules no tenen valor; fa massa temps que els professionals de la política (i el conseller ho és i dels arrauxats) han convertit les paraules en una matèria inerta, intercanviable, militar i sense sang. Ens les han buidat del sentit i l’emoció originals.

El procés invers a buidar mots existents és omplir-ne d’inexistents. És un exercici experimental i dadaista.  Als cinquanta, quan el rock’n roll enarborava la bandera del primitivisme energètic i visceral,  algunes de les seves figures més rellevants van deixar anar nous mots i noves expressions que no volien dir res, però que precisament la seva no-concreció semàntica les allunyava del diccionari i les convertia en consignes alliberades, vives i palpitants. Eren una mena de crits de guerra fonètics sense un sentit configurat però carregats d’intencionalitat. D’aquestes consignes la més popular, és clar, vas ser A-wamba-bu-luba-balam-bam-bum del gran Little Richard.

LITTLE RICHARD Però abans, a l’epoca dadaista, ja es van portar a terme experiments fonètics de primera magnitut. De fet, si extreus el sentit de les paraules i les dius i repeteixes com si en tinguessin, amb intenció, el resultat és còmic… perquè el llenguatge buit de sentit s’assembla massa al llenguatge amb sentit. I aleshores entenem la part no còmica de l’experiment: li veiem les tripes al llenguatge, som conscients de la maquinària linguistica.

Temps enrrera, al  Brossa Espai Escènic de Barcelona, la companyia de Teatre Kaddish va representar algunes de les peces que es van veure al Cabaret Voltaire de Zurich a principis de segle XX. Entre elles la coneguda  Ursonate, de Kurt Schwitters, que amb les seves reiteracions i acrobàcies fonètiques buidades de sentit segueix provocant sorpresa i pessigolles al llenguatge 80 anys després.

La  Fundació Joan Miró va dedicar una exposició a Kurt Schwitters l’any1982 (encara conservo el programa) i ara, a youtube, hi ha videos muntats a partir dels seus poemes fonètics.KURT SCHWITTERS

Personalment, crec (les meves creences procuro que siguin personals, si no me les crec menys i fa tonto no creure les pròpies creences) que els poemes fonètis (i quin no ho és, de fonètic?) de Kurt Schwitters desprenen més versemblança, sentit i càrrega emocional que la majoria de discursos de politics i altres professionals del no-res instrumentalitzat.

La gràcia de Schwitters és que reivindica el no-res per mostrar-lo (no per manipular-lo) i per donar-li la paraula, una paraua, òbviament, sense sentit autoritzat.

A continuació, un breu fragment de laUrsonate, aquest poema pre-sil.làbic i proto-semàntic impecable.  Només puc afegir que hi estic absolutament d’acord: el votaria.

Anuncios
Published in: on junio 12, 2011 at 7:24 pm  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/06/12/desallotjaments-semantics/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: