MOONCHILD

Avui s’escau una història clàssica lunar: la nena de la lluna (versió relativament curteta dins els paràmetres del rock progressiu –atenció primicia: el diminutiu de curt és més llarg que curt).

King Crimson, 1969.

Anuncios
Published in: on junio 16, 2011 at 2:43 pm  Comments (3)  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/06/16/198/trackback/

RSS feed for comments on this post.

3 comentariosDeja un comentario

  1. Y Wayne Shorter és bastant llarg, també. Alt, al menys.

  2. waiting for a smile from a sun child…:-) ..perdó pel canvi de tema…però en un dia com avui, 19J, la PIPI ha d’estar especialment activa, o no? jo vinc de l’assamblea del pensament del 19J a Madrid i estic indignada amb els indignats!!! geggrgrgrgr!!! alt nivell intelectual, de veritat…ains…què diu la PIPI?????

  3. Fa poc vaig fer una llarga selenobservació. El millor lloc per a copsar-ne els detalls del relleu és passejant-se per aquella línia de nom esplèndid: “el terminador”; o caire entre la llum i la fosca. Allà les ombres s’allargassen i et fan veure pics, cràters i i serralades, que durant el ple no valen res.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: