LAPIPIALAMANI

Abans de que Interior o la Guàrdia Urbana o un gos sospitós que passava per allà afirmi que a la manifestació del 19-J a Barcelona érem tres, dels quals dos repetits i un infiltrat de la policia, la PIPI, per boca d’un dels seus representants (possiblement l’únic conegut o amb boca) vol manifestar que:

 -Érem més de tres

-El moviment 15-M s’estén amb la força de la diversitat, cosa que impedeix un discurs únic i dirigit però demostra l’espontaneïtat de la revolta.

-La manifestació d’avui és una mostra més d’una societat descontenta amb la gestió dels politics que s’han convertit en professionals al servei del seu partit i els seus interessos, com si la política fos un partit de futbol l’un contra l’altre on el públic fa molt de temps que ha abandonat l’estadi perquè no els feien cas.

-Els eslògans i cançons anti-dictadura tornen a sonar (“El pueblo unido jamás será vencido”, “L’estaca”, etc.), cosa que per a la generació de politics actuals ha de ser xocant: els “seus” eslògans polítics se’ls han tornat en contra…

-Seria d’agrair, també, una raonable renovació de lemes i cançons, ni que sigui per no tenir la sensació que ens ha engolit la màquina del temps…

3 o 4 mal contats, però molt mal contats, eh?

 I més:

-El moviment 15-M és una reacció a una situació politico-social asfixiant i com tota reacció és progressiva i es transforma: no es pot estar permanentment enfadat i sempre de la mateixa manera.

-L’acampada a Plaça Catalunya, avui, perd tot el sentit: el que calen són noves reaccions que activin el moviment i no pas perpetuar la reacció original que momifica i debilita el moviment.

-L’objectiu no hauria de ser  conquerir espais urbans sinó consciències col·lectives: cal moure’s, evolucionar, no apalancar-se.

-Cal retornar Plaça Catalunya als seus legítims amos: els coloms.

Diran que esperàvem el bus.

 I dit això:

-Calen accions originals i directes (obviant l’ús de la violència, és clar), però efectives i sense demanar permís.

-L’etiqueta “indignats” s’ha convertit quasi en una paròdia i els mitjans de comunicació se n’aprofiten. De tant sentir “els indignats” el moviment 15-M sembla una mena de col·lectiu de rondinaires patològics, i no és això. Calen alternatives (revoltats, insubmisos, insurrectes, ¿replicants?… homenatge a Blade Runner).

 Per acabar:

-Aquesta és una revolta singular; no contra una llei en particular, no contra un partit en concret, no contra una decisió única sinó contra una situació política insostenible que ha generat desconfiança , disgust i ràbia a bona part de la població, que hauria d’estar tranquil·lament disfrutant d’un diumenge sense lliga o donant de menjar al hàmster,  confiada de que els politics faran bé i honestament la seva feina: servir el interessos de la majoria el millor possible.

 -Però hem deixat de confiar… Em sap greu pel hàmster.

A veure si així ho entenen...

Anuncios
Published in: on junio 19, 2011 at 9:47 pm  Comments (1)  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/06/19/lapipialamani/trackback/

RSS feed for comments on this post.

One CommentDeja un comentario

  1. Ja veus que m’he arremangat i per fi estic fent els honors als teus penjaments.

    Comparteixo la teva discrepància amb la denominació “d’indignats”. Jo la simplificaria i optimitzaria amb un “els dignes”, deixant el cantó fosc dels “indignes” per als que ho tant ho són.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: