LA POLICIA ESTÀ AL CIUTEI DELS SERVATANS

Nous disturbis a Grècia.  I la policia carregant contra els manifestants.

PIM PAM PUM

No és res  de nou. Aquí, els que van disfressats de Mossos, també van carregar. Abans anaven de marró i abans de gris… I sempre carreguen.

Ara s’escau una reflexió sobre la naturalesa d’un ofici com el de policia i la relació entre el cossos de l’ordre i la ciutadania. Però no cal, ja està feta. La va fer fa un grapat d’anys Francesc Pi de la Serra (gran Pi de la Serra!, l’únic que apostava per les fórmules del blues quan la tendència era la cançó francesa i el més surrealista de la Nova Cançó). Sí, la va fer Pi de la Serra i a més la va fer amb la lletra “i”, que ho fa tot molt més clarivident. Recordeu?

La policia està al servei dels ciutadans,

la servilia està al ciutei dels piutadans,

la ciutadia està al polei dels sertadans,

la policia està al ciutei dels servatans,

l’estudiantia està al polei dels servi-mans,

la servilia està al servei dels poli-mans,

la polivia està al serteu dels estudiants…

Si la PIPI (Plataforma Ironico-Intempestiva Post Imperialista) repartís premis honorífics, Pi de la Serra en tindria un. Encara que només fos pel seu homenatge a la “i”,  lletra que viu una doble vida dins la paraula PIPI. Afortunadament, només reparteix salutacions.

Us penjo la cançó de Pi de la Serra i com a bonus track, darrera de “La cançó en i”, una cançó intemporal: “Fills de Buda”, on hi ha dues o tres veritats com un temple (budista).

Anuncios
Published in: on junio 30, 2011 at 8:04 am  Comments (4)  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/06/30/la-policia-esta-al-ciutei-dels-servatans/trackback/

RSS feed for comments on this post.

4 comentariosDeja un comentario

  1. D’ençà la petita revolta primaveral és la segona vegada que veig reviure “La cançó en i”.

    He d’esmentar-ho: El Latorre em va comentar que, de tot l’enfilall d’artistes que havia conegut durant el dos anys passats al més actiu dels nostres estudis de gravació, el que més l’havia impressionat per la seva gentilesa i humanitat va ser el Quico; de qui, per raons d’edat, no en tenia cap notícia prèvia.

    I quin temasso, el ” Fills de Buda “… , com juga amb la contigüitat fonètica entre B i P !!!

    • Justament, Jordi, amb això de les raons d’edat, l’altre dia el meu pare em comentava que potser a més d’un se li escapa la simpatia fonètica entre B i P, és a dir, aquesta manera tan poc censurable (d’aquí el joc de paraules, per evadir la censura) de dir l’insult que tots tenim al cap sense dir-lo amb totes les seves lletres (insult que, com sabem, era el que cridava el públic, amb totes les seves lletres, en els concerts del Quico). La mala llet i la rabiosa tornada de la cançó, encara ara, són del tot energètiques. I moltes altres cançons de Pi de la Serra també ho són. Altres, en canvi, son d’un humor absurd intemporal i un sarcasme autocritic inimitable. Animo als que no l’han escoltat mai que facin un tomb per les cançons de Francesc Pi de la Serra.

  2. Fa tres anys, el nostre comú conegut i estimat Oliveras em va fer llum sobre aquesta equació mai resolta. La frase era:

    La policía està al cervell dels ciutadans.

    Penso que és un bon punt de partida.

  3. Adoro en Quico i sempre em fa pensar en tu! Recordes que el vam anar a veure al Barnasants? Em quedo amb la “Cançó de l’atzar” i aquell peasso blues, “Es fa llarg esperar”, que es marca amb la Bonet al disc que van fer junts. Un petó, agitador mental i emocional. I felicitats. I gràcies. I… quina son.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: