AFORISMES

Libido Blue, pintor d’esquitxos figuratius, escriptor nòmada, biògraf de J Reenviado (veure destacats), autodidacte de la respiració i amic, m’ha enviat un munt d’aforismes. Diu que, en època de retallades i precarietats diverses, escriure més de sis ratlles és immoral.

Em comenta que potser els publica però que vol exigir condicions: el llibre, si no agrada, s’ha de poder menjar i només es podrà comprar els dies de pluja en una llibreria inflable d’horari lúdic. Trobo que són unes exigències prou raonables, venint de qui vénen.

M’ha donat permís perquè en publiqui uns quants. També m’ha donat records, concretament el record d’una Hispano Olivetti Lexicon 80  i un de més inquietant: el record de la noia dibuixada que observa les persones que dormen. M’adjunta la imatge per concretar el record… i la noia.

Dos records que Libido Blue situa a La Tabacalera de Madrid (centre cívic autogestionat a l’antiga fàbrica de tabac de Lavapies).

La veritat és que m’ha donat un tercer record relacionat amb Marta Tornillo, però aquesta és una altra història…

I ara, un tast dels aforismes de Libido Blue:

La política com a variacions de l’expressió “dit i fet”: dit i no fet, fet i no dit, dit i fet a mitges, dit per no fer-ho, fet i refet, dit en un miting, dit que de fet t’assenyala, dit i no sentit…

Els polítics tenen els votants que es mereixen.

Els polítics s’apropen al poble quan dormen.

Digues “blat” quan et doni la gana.

Millora de la convivència veïnal: crida fluix.

Deures: desconfiar de mi mateix.

No sé perquè he escrit aquesta frase.

Res no és el que sembla i el que sembla no és res.

Viatjar és tornar a casa pel camí més llarg.

Silenci és un soroll amb sabatilles.

El llenguatge s’emmiralla en cada cita.

“Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me” -i no va venir ningú.

Serè breu.

Salsa agre-dolça: culminació d’una cultura cagadubtes?

Mala memòria: no recordo si m’he fet vell o tothom ha rejovenit.

Currículum: reconeguts estudis acadèmics per refinar la ignorància.

Diuen que a Europa cada any que passa hi ha menys nens. I és cert. El meu fill cada any que passa és menys nen.

 

Anuncios
Published in: on julio 20, 2011 at 1:45 pm  Comments (1)  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/07/20/aforismes/trackback/

RSS feed for comments on this post.

One CommentDeja un comentario

  1. J Reenviado té un fill??? Això és una exclusiva!!
    Gran revelació: “Els polítics tenen els votants que es mereixen”, quanta saviesa…


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: