EM DIC JOHN O QUALSEVOL ALTRE NOM

Em dic John o qualsevol altre nom i visc a Londres. Sóc jove, no recordo si molt o poc, ni m’importa. I si vinc d’una família desestructurada o estructuradíssima tampoc és important.

Acabo d’endur-me uns quants aparells electrònics d’una botiga, sense pagar-los vull dir, no fotem! I abans he cremat dos contenidors i un cotxe. No sé de qui era el cotxe, només volia cremar-lo.

BOTIGA D'ELECTRODOMÈSTICS SAQUEJADA

No us penseu que sóc imbècil. Sé el que faig! Visc, com vosaltres, en un món consumista. Les botigues d’electrodomèstics, de mòbils, de calçat esportiu, de roba de marca… son els temples del consum. I jo els cremo, igual que cremaven les esglésies els anticlericals. Però no us enganyeu, jo no sóc anti-sistema, al contrari, al contrari, no puc ser més pro-sistema. Aquesta és la diferència. Jo sóc creient, creient en el sistema. El vull, vull ser l’arquebisbe del sistema! Robo, sí, robo per convertir-me en consumidor, com vosaltres. Robo televisors, i-phones, ordinadors, productes nike, adidas… No sóc un desgraciat… vull consumir!  Si tinc una tele en vull dos i si en tinc dos en vull quatre. En vull més! Tothom vol més!  Tothom em diu que he de voler més… i ho agafo! No sóc imbècil, no m’interessen els llibres, les llibreries no les cremo, cremo les icones del consumisme. No per lluitar contra elles, què va!, per emportar-me-les a casa! Vull tenir els mínims de la societat de consum, els meus mínims: tecnologia i moda. No sóc un mort de gana, no robo per menjar.

LLIBRERIA INTACTE

Sóc consumidor, fixa’t en mi: vesteixo roba de marca i em comunico per BlackBerry. Vull consumir i que el sistema em consumeixi, com fa tothom. Vull ser sistema perquè ser sistema és viure consumint i la violència m’ho permet. Individualment no puc, però quan esdevinc massa sóc indestructible i qualsevol producte de consum està al meu abast, el puc agafar i és meu! I me’n duc els meus mínims de consum sistemàtic.

Ara mateix no recordo com va començar tot això, quina va ser l’espurna perquè sortíssim al carrer a transformar-nos en massa violenta, tampoc m’importa. Insisteixo, no sóc anti-sitema, encara que ho sembli: cremo i robo per assimilar-me al sistema, per assolir tot allò que se’m diu que he de tenir. Tinc dret a agafar-ho perquè jo també formo part del sistema, no? Em toca part del pastís, que collons! Jo també em vull empatxar de sistema. I no em parleu d’ideologia! Aquests són uns altres, ni els conec!

Em dic John o qualsevol altre nom. Potser em dic Sistema. I em cremo i em robo i em destrueixo per renovar-me -i em faig més fort. La resta, els altres, vosaltres, no m’importeu. Jo sóc el sistema. I tu?