EL CANVI

-No canviïs mai –sento que diuen.

Qualsevol pintor sap que la suma de groc i magenta dóna vermell  -un color nou. De la mateixa manera,  la suma de coneixements i experiències i sentiments que la vida ens ofereix generen nous colors emocionals i de pensament. L’experiència integrada ens transforma. I sumem i restem i dividim i multipliquem sensacions, aprenentatges: ens transformem. Fins i tot aquell que s’imagina d’una sola peça, ha assolit el cim del seu suposat immobilisme transformant-se, perquè al principi no ho era d’una peça (ni tan sols era una peça, potser era una protuberància o un esquitx metabòlic).

El canvi. Tot canvia, tot muda de pell, tot tendeix a una altra cosa, per tant, no és de bojos integrar el propi moviment. L’estabilitat del canvi permanent. Ah!, però no ens embafem de racionalitat evolutiva! No confonguem canviar amb evolucionar. Cap a on? Des d’on? Canviar és transformació, erosió, risc, experiment… no hi ha un progrés calculat (ens agrada pensar que sí que hi és; les biografies, per exemple, responen a aquest desig: són dibuixos lineals -narratius- del que mai és ni serà una línea, perquè la vida no obeeix una lògica lineal). Tot és canvi, fins i tot allò que tendeix a sí mateix experimenta un procés intern de transformació. Tot flueix i canvia. I que em perdoni Heràclit per les obvietats que deixo anar.

Mutacions, no només produïdes pel xoc d’elements contraris, com ens ensenya El llibre dels canvis (yijing). La relació dialèctica és entre oposats, sí, però també entre iguals, entre perifèrics, entre imaginaris, entre inexistents, entre superposats, entre un mateix, entre absents, entre multiplicats… El vermell neix de la suma de dos colors que, d’entrada, és dificil pensar que son el contrari l’un de l’altre. De fet, tret del blanc i el negre, no ens posaríem gaire d’acord en afirmar quin és el contrari del color verd, del vermell o del blau (tot i que sempre podem generar teories classificatòries, com la del cercle cromàtic). Però sí sabem que quan els colors es mesclen es transformen. Fins i tot si no es mesclen,  la llum, la superficie, la climatologia i molts altres aspectes s’encarreguen de modificar-los materialment.

Tot canvia. La pluja reparadora tot ho canvia i ens transformem. Un núvol que tapa el sol, un bri de llum, una veu, una carícia, un crit, un record, un poema, una olor, un plor, un pensament, una cançó, una rialla, un oblit, un petó, una ventada, un àpat, una mirada, una paraula, un gest, una mentida, una veritat… tot ho canvia.

I ens transformem, i ens transformem…

Clar que també podem imaginar-nos pedra, però l’erosió ens modificarà, ni que no vulguem, perquè sovint el canvi s’esdevé sense haver-lo conegut, sense haver-lo cridat. No és un taxi, el canvi.

Sí, canvia, canvia… i fes-ho el més alegrament possible…

I tot canviarà amb tu.

Anuncios
Published in: on septiembre 3, 2011 at 12:00 pm  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2011/09/03/el-canvi/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: