PREGUNTA SENSE RESPOSTA

Hòstia!, va exclamar mentre s’aixecava precipitadament. El concert! El concert! Em ballava pel cap que m’oblidava alguna cosa! El concert… Porto donant-li voltes molta estona… El concert de Charles Ives és aquest vespre… i tinc l’entrada des de fa dos mesos! Ja sabia jo que… Haig d’anar-me’n ara mateix. Ja em perdonareu aquest canvi de plans… Sí, ja sé que heu vingut per mi, però… El concert no té res a veure amb tot això, és anterior… ho enteneu? Vaig comprar l’entrada dos mesos abans! Ho enteneu, veritat? Si em voleu esperar, però no sé jo si…

I va sortir de la caixa i va marxar corrents, alterat, deixant rere seu un enterrament i un taüt buits de sentit.

Anuncios
Published in: on marzo 19, 2012 at 11:19 pm  Dejar un comentario  

DO IT YOURSELF (DE LES RETALLADES)

-RETALLA’T EL SEGON COGNOM
-NO AL DESBARATAMENT SIL•LÀBIC: EVITA LES ESDRÚIXULES.
-RESPIRA SI ÉS ESTRICTAMENT NECESSARI.
-SÍ AL COPAGAMENT VIANAL (UN EURO CADA 100 PASSES).
-SI VEUS UN LLADRE PEL CARRER, DENUNCIA’L!!: ÉS COMPETENCIA DESLLEIAL ALS BANCS.
– REDUEIX EL DÈFICIT SENSE FER SOROLL(TAMBÉ SOTA L’AIGUA).
-DORM MOLT PROFUNDAMENT I QUAN ET LLEVIS PROCURA SER UN XINO I REOBRIR UN BAR.
-NO DEIXIS QUE ELS BANCS ET PERSEGUEIXIN PER ESTAFAR-TE: OFEREIX-TE.
-RECICLA ELS MOCS.
-ESTALVIA MIRALL: NO ET MIRIS
-RECORDA: NO TENS NI IDEA D’ON SON ELS TEUS DINERS DEL BANC. SEGUEIX AIXÍ.
-RETALLA’T EL PRIMER COGNOM.
-RETALLA’T EL CERVELL: L’ESTAT PENSA PER TU.
-TENS DUES PLANTES DELS PEUS: TANCA’N UNA.
-RETALLA’T L’ESPAI: MOU-TE MENYS
-QUAN ESTIGUIS MOLT INDIGNAT RECORDA QUE EN BREU SORTIRÀ UN NOU IPHONE I SOMRIU MOLT.
-RETALLA ELS QUADROS DE LA TEVA CAMISA.
-NO DEIXIS QUE ET RENYIN, RENYA’T TU ABANS.
-MANIFESTA’T SENSE MOLESTAR.
-DEMANA PERDÓ, EL SISTEMA S’HO MEREIX.
-RECORDA: FA MAL, PERÒ HO FAN PEL NOSTRE BÉ, APLAUDEIX.

Published in: on marzo 16, 2012 at 1:21 pm  Dejar un comentario  

CANÇÓ PROTESTA

Li van preguntar quin era el seu referent de “cançó protesta”.

-No en tinc de referents, en tenia, però els vaig canviar per un laserdisc, que també és antic però mai ningú et pregunta si en tens.

-Però no em negarà que el concepte de “cançó protesta” travessa tota la seva obra…

-Sí, li nego, però només perquè el metge m’ha recomanat que negui tres cops al dia.  Avui ja en porto cinc… m’encanta desobeir el metge!

-Però…

-A més, a la meva obra no la travessa ningú i molt menys un concepte, tal i com estan avui els conceptes…  quin descrèdit! Ahir mateix en no sé quin diari esportiu regalaven dos conceptes.

-Però és innegable que a les seves cançons hi ha la radicalitat del rock i el contingut crític del folk, oi?

-Si és innegable no ho puc negar. Sap més coses innegables? En faig col·lecció…

– No fa gaire va sortir publicat que…

-Hi estic en contra!

-Però si no li he dit qui…

-Sigui qui sigui, m’és igual! M’hi oposo frontalment! Fins i tot lateralment!

-Però…

-Miri, li acabo de dir quina és la meva referència de cançó protesta…

-Com?

-No sé què diran, però m’hi oposo!! Li sona?

-Molt punk, això, no?

-Li deixo el vídeo perquè escolti la cançó. Vol que la subtituli?

-Sí, en català, sisplau…

-M’hi nego! I ja van sis negacions! El metge no em deixarà entrar a la consulta! Vostè sap per què li diuen consulta si fa anys que no li consulto res?

-Jo no…

-Li subtitulo en portuguès, val?

-Però jo no sé portuguès.

-És igual, jo tampoc sé subtitular…

Published in: on marzo 4, 2012 at 11:49 pm  Dejar un comentario  

PUTA MEMÒRIA

Em va semblar aprendre, quan estudiava estètica, que en moments de tensió social i política la sensibilitat artística acostumava a intensificar-se en formes i expressions molt diverses. Però crec que no ho vaig entendre bé. No em refereixo a limitar l’art a un mer reflex del context històric o a explicar-lo des de la sociologia, no, només dic que em sembla recordar que quan les coses van maldades, sempre hi ha hagut artistes capaços de reaccionar des de sensibilitats ben diferents: ideològiques, personals, socials, crítiques, absurdes, mecàniques, humorístiques, transgressores… Però no ho dec recordar bé.

Em semblava recordar, per exemple, que és difícil explicar l’aparició de les avantguardes i els diversos “ismes” sense esmentar la Primera Guerra Mundial, la revolució soviètica, els feliços anys vint, el crack del ’29, la Segona Guerra Mundial, etc. No ho expliquen tot, per suposat, però vull dir que potser sense un ambient prebèl•lic, la guerra i el període d’entreguerres, l’expressionisme alemany hagués estat una altra cosa (menys expressionista i potser gens alemany) o no hagués aparegut com a moviment, més enllà de la revolta contra el domini de l’impressionisme francès.

En fi, que recordo haver estudiat que els artistes reaccionen i es comprometen, ni que sigui amb la potència transgressora de l’art, per crear la seva obra. Però ho dec haver somniat. Francament, crec que ara suspendria l’assignatura d’estètica.

Ho dic perquè és una obvietat que vivim moments d’una duresa política i social ben palesa però no veig on és la reacció artística. L’art és, sobretot, un valor segur, més segur que l’euro, és clar, i més fins i tot que l’or. El seu valor econòmic està assegurat. Però i l’artístic?

Les cançons? Dòcils. La pintura? Clònica. La literatura? Tòpica. El cinema? Evasiu… Amb excepcions, amb excepcions. Fins i tot l’art urbà decau fins a la simpàtica reivindicació del ganxet o yarnbombing (recobrir objectes urbans amb ganxet de colors).

De veritat que no ens cal denunciar, teoritzar, repensar, plasmar, assenyalar o replantejar el que (ens) està passant?  No importa si en forma de comèdia, art abstracte, simfonia d’ukeleles o poesia monosil·làbica (per estalviar síl·labes!). Ha decaigut la sensibilitat artística fins aquest grau de docilitat benestant? O potser és que la sensibilitat actual és així: dòcil, passiva, acomodada, consumista? Ufffffffffff.

No, això ho tinc mal entès. No ho recordo bé. He de trobar els apunts d’estètica i repassar-los. He de buscar-los i llegir-los de nou, especialment els de les classes del professor José Maria Valverde. Sí, els apunts… Els apunts… On deuen ser, el apunts? On deuen… Puta memòria!

Published in: on marzo 3, 2012 at 1:27 am  Dejar un comentario