PRESSIONS I MANOLETINES

La política no s’atura i ens regala arguments curiosos, sovint perversos. Entre retallada inevitable i pressupost dolorós, hem pogut escoltar els arguments del ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón, defensant la reforma de la llei de l’avortament. Segons el ministre hi ha dones que decideixen avortar per “la presión que generan a su alrededor determinadas estructuras” i això, ens diu el ministre, és intolerable. Per aquest motiu cal reformar la llei: perquè la pressió estructural no exerceixi la seva nefasta influència. I certament tots sabem que existeixen influències nefastes però també sabem que n’hi ha d’altres que no ho són gens, de nefastes, per tant, potser caldria aclarir quatre coses o tres, si som capaços…
D’entrada, quines són aquestes pressions estructurals? Entenem que són les pressions a que et sotmet el fet de viure en comunitat: la pressió de la societat, de la família, dels amics, de la feina, etc. Res de nou, oi?

MANOLETINA ESTRUCTURALMENT PERILLOSA

MANOLETINA ESTRUCTURALMENT PERILLOSA


I no decidim res més influenciats per alguna mena de pressió estructural? Com que no vivim en una illa deserta, sembla raonable pensar que actuem i decidim sovint pressionats per condicionaments estructurals de tota mena. Per exemple, potser hi ha algú -és només una hipòtesi- que va al dinar de Nadal condicionat per la pressió familiar. O potser hi ha algú que decideix casar-se influenciat per la pressió social, tot i que en tingui ben poques ganes. O potser, parlant de dones, que una multitud de dones de totes les edats decideixin en els últims anys comprar-se un calçat provinent de l’univers de la tauromàquia (les manoletines) igual té alguna cosa a veure amb la influència d’una pressió supraestructural implacable que anomenem moda. Fins i tot, essent molt agosarats, podríem imaginar que hi ha gent que en unes eleccions vota influenciada per pressions (familiars, socials, laborals, etc.) o d’una en concret: la publicitat electoral. O és que la publicitat electoral no busca exercir una determinada pressió sobre l’electorat indecís? Clar que segurament això és ciència ficció perquè els votants, tots, rumien llargament el seu vot i no es deixen influenciar per la publicitat, ni pels discursos dels candidats, ni pel que vota la família, ni per la premsa, ni per les dèries personals, ni per res de res. Molt possiblement és això el que passa i els votants no es sotmeten a cap pressió estructural de cap mena.
Però si no és així, no tingueu cap dubte que el ministre de justícia serà coherent amb els seus arguments i després de reformar la llei de l’avortament (perquè pot estar sotmesa a algun tipus de pressió estructural), reformarà altres aspectes de la vida que també estan sotmesos a aquest tipus de pressió: abolirà el Nadal (no fos cas que hi anem pressionats), reformarà el matrimoni (no fos cas que algú es casi per inèrcia estructural), perseguirà la publicitat electoral (no fos cas que algú voti pressionat per la seva influència) i declararà tolerància zero a tots aquells i aquelles que comprin manoletines (no fos cas que alguna persona les comprés, no després de profunds debats interns i reflexions sobre l’estètica, la salut i la història de l’art del calçat, sinó, simplement, perquè estan de moda). I després vindran altres restriccions, prohibicions i retallades de llibertat pel bé de la dona, de l’home, dels infants i dels animals domèstics. I així escurçaran la nostra llibertat de decidir (també la llibertat de no exercir-la o d’exercir-la indirectament) fins a dirigir-nos i assenyalar-nos què és el que cal escollir. Gràcies a Déu i als nostres governants que ens mostren el camí!
I tot plegat per intentar negar o amagar un fet prou sabut: la llibertat d’elecció comporta, estructuralment, la possibilitat d’escollir segons pressions de tota mena: intel•lectuals, socials, familiars, aleatòries, materials, etc. De vegades, escollir vol dir precisament això. Qui gestiona el poder polític, el legislador de torn, ha de saber (i ho sap, una altra cosa és que actuï amb mala fe) que dotar al poble de llibertat vol dir deixar que en faci l’ús que vulgui (dins de les regles del joc comunitari). Ja sabem que de vegades, tots plegats, decidim coses per inèrcia, per influències, per pressions… I tant que ho fem! La llibertat d’elecció ens ho permet! Només podem deixar de fer-ho definitivament si se’ns limita la llibertat d’elecció, és el cas d’una dictadura, per exemple. Aleshores no hi ha pressions que puguin condicionar-te perquè no se’t concedeix la llibertat de deixar-te pressionar; no tens llibertat d’elecció i prou.
Què pervers és restringir la llibertat no fos cas que la utilitzem malament, “pressionats”, i decidim el que el legislador no vol. Que pervers i que allunyat de l’esperit democràtic.
Gràcies senyor ministre per fer-nos recordar obvietats que de vegades, per pressions estructurals de tots colors, oblidem. Sí, donem gràcies a Gallardón, el tolerant…

Published in: on abril 3, 2012 at 10:56 am  Dejar un comentario