LAST DANCE

I és com si la puta crisi ens volgués retallar fins i tot l’esperit lúdic i les ganes de ballar. Com si necessités avortar la coreografia de l’alegria, del cos giravoltant fins a la despersonalització, com si volgués negar l’ancestral ritual de la migració del cos, com si, en època d’austeritats, volgués congelar el ritual dionisíac…
A principis d’any se’n va endur a Whitney Houston i ara… Ara a la gran, gran, Donna Summer.
Ballem, ballem i avergonyim el monstre de la crisi. Que sàpiga que no serà l’últim ball.

http://www.youtube.com/watch?v=qG07rYStCjw

Anuncios
Published in: on mayo 17, 2012 at 8:39 pm  Dejar un comentario