LA XANCLETA O LA DECADÈNCIA PLANETARIA

L’altre dia vaig coincidir amb J. W. (no puc revelar el seu nom) , astrofísic i expert en fenòmens paranormals. A la matinada, en un bar de l’esquerra de l’Eixample, em va explicar una teoria que tinc permís per publicar. Tot i que a aquelles hores de la nit la mescla de ciència i alcohol era evident, no semblava que J. W. parlés en broma.
Em va explicar que la invasió extraterrestre (sí, la teoria comença amb extraterrestres) no tindria una iconografia hollywoodenca. Res de rajos làser ni invasions espectaculars. Em va dir que seria una invasió progressiva i dissimulada però molt efectiva, similar a la del conte de Pere Calders (Invasió Subtil). I va afegir: “i ja ha començat”.
Transcric les seves paraules, o la majoria.

ARMA EXTRATERRESTRE

L’estratègia dels extraterrestres és la següent: ens volen sotmetre subtilment, han planejat un procés delicadíssim de submissió implacable. A poc a poc ens sotmetran més i més sense que ens adonem. I no serem conscients de la submissió a la que som sotmesos fins al punt que la valorarem com una cosa natural i domèstica, fins i tot positiva. Per això cal estar molt atent per detectar actituts massives poc raonables; si no les percebem estem perduts.
Ells són molt llestos, molt llestos, i han elaborat un pla en diverses fases. La primera fase ha estat un èxit. T’explico, t’explico… Van detectar una tendència irreprimible en els humans a despullar els peus quan comença a fer una mica de caloreta. Una tendència especialment arrelada entre les dones. Van estudiar les possibilitats que permetia aquesta inèrcia psicofisiològica i van preparar un pla. Sotmetrien a les dones i si elles queien, després caurien el homes, éssers imitadors per naturalesa. I així haurien sotmès a la humanitat sencera. Però com?
Serien capaços de manipular la ment humana fins al punt, quasi al•lucinogen, d’aconseguir que els éssers humans es posessin de forma massiva un calçat marginal, lleig, incòmode i que en baixar o pujar qualsevol escala emet un soroll indigne? Serien capaços d’imposar al carrer de totes les ciutats del món un calçat residual, ínfim, utilitzat bàsicament en piscines i platges i que gaudia d’un inqüestionat desprestigi social? Serien capaços de fer creure a la gent que aquell calçat era meravellós, còmode, rebel i de moda? Podrien sotmetre els seus cervells fins a aquest extrem? El calçat al que em refereixo, ho hauràs endevinat, és la xancleta.
Recorda que la xancleta, als anys setanta i bona part del vuitanta, era un calçat minoritari d’us aquàtic: es portava a la piscina o a la platja. La majoria eren de tira blava i també es coneixien com “xancletes de dit”. Les portaven sobretot els nens i no era estrany que acabessin en un hospital d’urgències (ells, no les xancletes) perquè s’havien clavat alguna cosa al peu i s’havien obert una ungla (mai ha estat un calçat segur ni protector). En alguns països subdesenvolupats, la xancleta era el grau immediatament superior a anar descalç, és a dir, un quasi-anar-descalç estandaritzat. I pel seu preu molt econòmic, també era el calçat habitual d’indigents, captaires, reclusos, pescadors, etc.
Acceptaria (sobretot occident) calçar-se una sabatilla tan desprestigiada i tan poc dissenyada pel mitjà urbà i caminar amb els peus despullats a tres o quatre centímetres de la superfície més repugnant del planeta, és a dir, el terra d’una gran ciutat? Caldria molta submissió…
Aquí J. W, va fer una pausa i em va preguntar: agafes el metro ? Fes-ho, fes-ho quan comença la caloreta… El metro és un catàleg de peus de tot tipus: enormes, boteruts, embrutits, amb els dits uns sobre els altres, mirant cap a costats diferents, lletjos, desagradables… Tothom va amb la seva samarreta ben escollida, els seus pantalons o la faldilleta ben mona… i en arribar als peus… una xancleta! Ai! Quin horror! Ho han aconseguit. Te n’adones? Ho han aconseguit! I ens creiem que és moda, que és còmode, que és higiènic o fins i tot solidari… jo què sé!! Des dels noranta, xancletes de totes menes i dissenys, (amb un canvi radical: la inclusió d’una bandereta brasilera!) s’han apoderat dels peus de la humanitat. La primera fase de submissió ha estat un èxit. Ho veus? Però és que ara n’han pensat una altra de més humiliant. La segona fase és un repte: manipular la ment humana fins al punt de que ens agradi un calçat que quan te’l poses sistemàticament et fa el peu gran, que queda ridícul combinat amb el que sigui, t’apropa a la imatge d’un pallasso i que, per fer-ho més humiliant encara, és un calçat que fins ara només tenia un relatiu sentit (estèticament molt discutible) en l’univers de la tauromàquia. O és que et sembla normal que les noies i les dones de cop portin manoletines com si fos la cosa més natural del món? Déu meu, ho estan tornant a aconseguir! Ens tenen collats! Absolutament sotmesos! Quina serà la tercera fase? Imposar les botes militars? Ah no, ja ho han imposat. Les bambes? No, també ho han fet… Els peücs? Els peücs!!!!! Temps al temps… No m’extranyaria que això de la crisi també fos cosa seva…
I va demanar un altre gintònic.
Fa dies que no agafo el metro.