CONTE INACABAT

Temps era temps, però no gaire temps, no us penseu, un President, cofoi, va proclamar que ja n’hi havia prou, que calia un estat propi, i ho va dir clar i català. I el van seguir milions de ciutadans amb fe i alegria.
I un d’aquells seguidors il•lusionats, només un, va preguntar, entusiasmat:
-President, President, un estat propi, sí, sí, sí, i tant que sí… però quin?
I va insistir.
-President, President, un estat com el d’Espanya, com el de França, com el de Suïssa, com el d’Islàndia?
I va insistir més.
-I farem una Constitució? Oi que en farem una? En quins termes?
I va continuar preguntant, il•lusionat com estava:
-I aquest estat serà una democràcia participativa? La farem participativa, oi? I els referèndums seran una possibilitat real? I seran vinculants fins i tot encara que els resultats vagin en contra del nou estat, perquè farem un país sense por a la veu del poble, veritat? I les llistes, per fi seran obertes? I a Eurovisió, li donarem els 12 punts a Espanya? O a Andorra?
I no podia parar, imaginant com hauria de ser aquell estat…
-I com que serem un país petit, ho aprofitarem per tenir un sistema bancari controlat, una economia menys salvatge i una democràcia més transparent? Ho aprofitarem, oi President? No caurem en els mateixos errors…
I va seguir insistint i insistint.
-President, President, digui’m, i podrem renovar per fi la classe política, tan i tan desprestigiada? I hi haurà nous polítics? Segur que n’hi haurà, a que si? Perquè els d’ara no són cap exemple de politiques renovades… I nous partits? I resoldrem els problemes de l’atur, President? I eliminarem el peatges de les autopistes, veritat? I tornarem a abaixar l’IVA, que està afectant a molta gent i perjudicant la cultura catalana, a que sí? I eliminarem l’euro per recepta, oi que sí President? I deixarem de retallar en sanitat i educació, a que no m’equivoco? I no tolerarem que quasi el 30% dels catalans visquin en risc d’exclusió social, perquè això és escandalós, a què no ho tolerarem?
I va cridar, eufòric.
-Farem un país modèlic! Però digui’m, digui’m, quin model d’estat té al cap, President?
I el president, conscient del moment històric, va cridar amb veu ferma i sense complexos: ja n’hi ha prou, cal un estat propi! I es va allunyar.
-Sí, President, però quin? Quin? No marxi. No em dirà que això no ho hem pensat? Perquè és el moment de fer-ho. Em sent? És el moment. Miri, President, això és com estar molt content perquè per fi has decidit canviar de pis, un pis petit en una finca ruïnosa que cau a trossos. I quan ets al carrer, amb tots els trastos del trasllat al camió de les mudances, el conductor del camió et pregunta: on vol que li porti tot això? I tu que et mires les caixes, els mobles, el camió i el conductor i que li contestes: no ho sé… amb l’alegria de canviar de pis no ho havia pensat.
Feia estona que el personatge il•lusionat s’havia quedat sol. Però seguia preguntant, no podia aturar-se…
-No és el nostre cas, oi President? Hi haurà un debat magnífic sobre el model d’estat, oi? No fos cas que l’hàgim de pensar precipitadament i ens surti un nyap, o una mena d’estat que no millori en res el d’ara… No m’agradaria canviar de pis per acabar en un de pitjor… Això ho tenim ben meditat, oi President? A que sí? No imitarem el mateix sistema de sempre, que ja veiem que no funciona bé, oi? I si en comptes d’un pis volem una masia? O un bosc? O una platja? O un tros de Saturn? Algú ens parlarà del tipus d’estat? I si no és exactament un estat el que volem, ho podem dir? I algú ens parlarà del tipus de democràcia, veritat? Algú ho deu tenir clar, oi? Algú…
Es va fer de nit. I el personatge il•lusionat no va deixar de preguntar i preguntar. Fins que, de sobte, va callar. L’eco de les preguntes es gronxava en el tel blanquinós de la lluna. I en aquell instant precís…

Anuncios
Published in: on octubre 13, 2012 at 2:29 pm  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2012/10/13/conte-inacabat/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: