A JOAN SAURA, MÚSIC

Fa un munt d’anys coincidíem cada dos per tres en concerts de músiques contemporànies i experimentals. I de tant coincidir ens saludàvem i xerràvem una estona i sempre em sorprenia aquell somriure franc que mantenia serenament durant tota la conversa. Com ho feia? I la seva inusual humilitat venint de qui venia… Insisteixo, venint de qui venia: un músic inquiet, despert com pocs i referent imprescindible de l’experimentació electrònica i el sampler més imaginatiu.
L’any 1998, en motiu del seu primer cd en solitari (en solitari és una manera de parlar perquè hi col•laboraven un grapat de músics amics) vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo al Rock’n Clàssic (suplement de música del diari Avui).
La trajectòria de Joan Saura, aleshores, ja era llarga i brillant, així que varem parlar dels primers setanta i això volia dir del grup Rambla, on tocava els teclats i improvisava sota la influència de Soft Machine, Miles Davis o Weather Report. I com no, de la formació posterior, els Blay Tritono. “Era l’època del rock progressiu amb arrels, el que es va nomenar ona laietana. Va ser un temps d’aprenentatge, varem aprendre a tocar, a tocar en públic, a enregistrar…”, em comentava. Apagat el foc laietà va tocar amb Rambliolia, una banda afí a la música contemporània “molt a contracorrent”. I afegia: “els grups sempre els he entès com a tallers per provar coses noves i veure’n els resultats”. I després, als noranta, va formar part d’una banda cabdal de la improvisació més inesperada i desinhibida que va durar més d’una dècada: Koniec. En aquesta època també va col.laborar en el compacte “Els quatre camins”, amb la Big Enseble Taller de Músics, i més tard va consolidar projectes com el magnífic Trio Local amb Agustí Fernández i Liba Villavecchia, així com el duet (Jakob) Braminsky-Saura.
I varem parlar, també, de les col•laboracions, perquè Saura era un músic intrèpid absolutament abocat a la suma de talents i gèneres. “Un grup de rock et pot enriquir tant com un de música contemporània. Com més diferents siguin els llocs on has estat, més s’amplia el teu bagatge. Aleshores saps què vol dir la potència del funky, i també el plaer de raonar una obra ben estructurada, i el feeling de la improvisació, i el lirisme d’un quartet de corda…”. Per això els músics i les formacions amb les que va col.laborar Joan Saura son moltes i diverses: Nuno Rebelo, John Zorn, Evan Parker, Wolfgang Reisinger, Carlos Zingaro, Aixònoéspànic…
I també varem parlar, òbviament, de seu primer disc en solitari: Àlbum, recull de pindoles sonores.
El vaig seguir veient i escoltant amb altres formacions i col.laboracions com l’Orquestra del Caos, Pole Pole, Araki o Les Anciens. I amb el temps varem coincidir de nou en concerts, ja no tant com abans, i em seguia sorprenent que un músic com ell, amb la seva carrera i coneixements tingués el do de l’amabilitat ben temperada i l’espontaneïtat més generosa. I aquell somriure franc… Com ho feia?
No sé si m’acabo de creure que no coincidirem més.

Anuncios
Published in: on octubre 22, 2012 at 10:59 pm  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2012/10/22/a-joan-saura-musica/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: