BON NADAL (si ens deixen)

NADAL
NADAL
NADAL
NADAL

Anuncios
Published in: on diciembre 23, 2012 at 6:00 pm  Dejar un comentario  

INFORME PISA

Que per viure no ens cal música ni res vinculat amb l’experiència musical és un fet. Tots coneixem casos particulars que ho corroboren. Una altra cosa és pensar i valorar quin tipus de vida i d’experiència ens aboca una vida que exclou qualsevol tipus d’experiència musical.
Podem imaginar una educació on es margini la música i totes les matèries relacionades amb l’art? El lector no ho sé, però els experts avaluadors dels sistemes educatius dels països que anomenem desenvolupats es veu que sí. Són molt imaginatius.
Que a Espanya l’educació no funciona és una cançoneta que se’ns repeteix cada dos per tres. Que des de 1970 s’hagin aprovat 12 lleis orgàniques d’educació diferents no és gaire bon símptoma; queda clar que els diversos governs mai es posen d’acord en matèria educativa. I que la cosa no pinta bé es confirma regularment esmentant el famós informe PISA (Programme for International Student Assessment). Com és sabut, aquest és l’informe més acceptat internacionalment que analitza el rendiment i els coneixements dels estudiants de la majoria de països desenvolupats. I aquest informe sempre diu el mateix: Espanya (i Catalunya no és una excepció) està 12 o 13 punts per sota de la mitjana. Que no aprovem, vaja.
Aquest prestigiós informe mundial avalua els coneixements dels estudiants, però quins coneixements? Astronomia? Agricultura ecològica? Punk i post punk? Doncs no. Els coneixements analitzats són tres: comprensió lectora, coneixement matemàtic i coneixement científic. Tota la resta d’àrees del coneixement humà son excloses: des de l’art de construir naus espacials amb escuradents a la filosofia xinesa o la història de la viola de roda. Res, d’això aquest informe no en vol saber res, no els considera coneixements valuosos per a esdevenir una persona amb formació (la formació del sistema).
Per tant, si voleu ser persones ben formades recordeu que no és necessari, és més, és preferible no haver escoltat mai una ària de Rosini, ni una cançó de The Cure, ni una peça de Macromassa, ni una suite de J. S. Bach, ni una cançó de bressol, ni una melodia suau, ni una tornada pop, ni un solo de Hendrix, ni un hit de Bowie, ni una composició de Gershwin, ni una improvisació experimental, ni… I si ho heu fet, no ho demostreu si us fan el test de coneixements de PISA, no puntua i intueixo que està mal vist. I si aneu a exposicions, us agrada la poesia portuguesa o la pintura holandesa… que no es noti! Igual us treuen punts. Que no ho sàpiguen, al sistema no li agrada que perdem el temps.

Proposta per a l’examen PISA.
Comprensió lectora. Analitzeu la frase del filòsof F. Nietzsche:
Sense música la vida seria un error.

Published in: on diciembre 20, 2012 at 2:14 pm  Comments (1)  

DOTZE

Col•laboro a l’empatx del dotze (ja sabeu, avui és 12 del 12 del 12 i ho diem i repetim com a mínim dotze vegades) amb una aportació musical que és, per si mateixa, un oda al dotze: el dodecafonisme. Sí, el mètode de composició dissenyat i perfeccionat per Arnold Schoenberg on s’estableix una relació “democràtica” entre les dotze notes de l’escala cromàtica, o dit en negatiu: on no s’estableix una relació jeràrquica (on la nota central mana) entre les notes; totes tenen el mateix valor. Pensava definir el dodecafonisme dotze vegades, però amb una ja he consumit dotze neurones i plego.
Us deixo un tast de la primera obra dodecafònica de Schoenberg (la suite per piano número 25, composta entre 1921 i 1923).
Si la democràcia és o no és un sistema fèrtil per a l’art musical ho deixo a la consideració del lector. També deixo a la seva consideració altres temes com l’aritmètica aplicada a la mandra, l’extinció de la matèria metafòrica o la possibilitat de decréixer sense retornar a l’adolescència.

Published in: on diciembre 12, 2012 at 10:39 am  Dejar un comentario  

LA PEDRA

Podria dir: pico la porta de la pedra per entrar i veure-li les entranyes. Però seria fals, com la perfecció, com la promesa, com la veritat. Perquè les pedres no tenen porta, ni entranyes. Són pedra per dins i per fora. Per fora i per dins. Podria dir: pico la porta de l’ànima de l’home per veure-li les entranyes de l’esperit, però seria fals, perquè l’home no te ànima. És home per dins i per fora. Per fora i per dins. No en teniu prou? I la pedra tampoc. Cal estimar-la com és: sense ànima ni porta. O no estimar-la. L’única bellesa de la pedra rau en la seva condició de pedra. No en teniu prou? No és porta, ni número, ni paraula, ni casa, ni gos quan fuig, ni vianant, ni suc de taronja, ni cançó, ni acrobàcia. És pedra, i porta en sí mateixa la marca mineral de la matèria-pedra, de l’hàbitat-pedra, del temps-pedra. Ella és la marca, tan modesta, tan variable, tan constant. I els nostres ulls, funcionaris del nostre cervell, la veuen una i sola: aïllada. Però la pedra no està reclosa, com creiem. Creiem tantes coses… La pedra és la pedra al costat d’una altra pedra, al costat d’una fulla seca, al costat d’un cuc parsimoniós, al costat d’una flor exhibicionista, al costat d’una llauna sense amo, al costat d’una petjada invasora, al costat d’una carrereta, al costat de la velocitat, al costat dels pobles de la vall, al costat de la gran gran ciutat, al costat del mar, al costat del cel, al costat del cosmos, al costat d’un forat negre, al costat d’un altre forat negre, al costat del no-res.
No, la pedra no té porta, és pedra per dins i per fora; deixeu de buscar la clau.
PEDRE

Published in: on diciembre 10, 2012 at 1:24 am  Comments (1)