LA PEDRA

Podria dir: pico la porta de la pedra per entrar i veure-li les entranyes. Però seria fals, com la perfecció, com la promesa, com la veritat. Perquè les pedres no tenen porta, ni entranyes. Són pedra per dins i per fora. Per fora i per dins. Podria dir: pico la porta de l’ànima de l’home per veure-li les entranyes de l’esperit, però seria fals, perquè l’home no te ànima. És home per dins i per fora. Per fora i per dins. No en teniu prou? I la pedra tampoc. Cal estimar-la com és: sense ànima ni porta. O no estimar-la. L’única bellesa de la pedra rau en la seva condició de pedra. No en teniu prou? No és porta, ni número, ni paraula, ni casa, ni gos quan fuig, ni vianant, ni suc de taronja, ni cançó, ni acrobàcia. És pedra, i porta en sí mateixa la marca mineral de la matèria-pedra, de l’hàbitat-pedra, del temps-pedra. Ella és la marca, tan modesta, tan variable, tan constant. I els nostres ulls, funcionaris del nostre cervell, la veuen una i sola: aïllada. Però la pedra no està reclosa, com creiem. Creiem tantes coses… La pedra és la pedra al costat d’una altra pedra, al costat d’una fulla seca, al costat d’un cuc parsimoniós, al costat d’una flor exhibicionista, al costat d’una llauna sense amo, al costat d’una petjada invasora, al costat d’una carrereta, al costat de la velocitat, al costat dels pobles de la vall, al costat de la gran gran ciutat, al costat del mar, al costat del cel, al costat del cosmos, al costat d’un forat negre, al costat d’un altre forat negre, al costat del no-res.
No, la pedra no té porta, és pedra per dins i per fora; deixeu de buscar la clau.
PEDRE

Anuncios
Published in: on diciembre 10, 2012 at 1:24 am  Comments (1)  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2012/12/10/la-pedra/trackback/

RSS feed for comments on this post.

One CommentDeja un comentario

  1. Las piedras no ofenden; nada / codician. Tan solo piden / amor a todos, y piden / amor aún a la Nada.
    Y si algunas de ellas se / van cabizbajas, o van / avergonzadas, es que / algo de humano harán…

    De ” Las Piedras” de César Vallejo a Los heraldos negros (1918).

    Hom, que “és de pedra”, creu que ve al cas.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: