MALALTS

-A veure, què li passa?

-Es que sóc tímid –diu el pacient.

-No és timidesa, no es preocupi, és fòbia social, una malaltia molt comú. Tranquil que sabem com curar-la, tenim la medicació adequada. Alguna cosa més?

-Sovint estic trist, doctor.

-No és tristesa, és la síndrome depressiva… També es pot curar. Què més?

-Que sóc… ja ho veu, calb. I no m’agrada.

-No és calvície, és alopècia androgènica. Alguna malaltia més?

-Sí, que respiro contínuament. És greu, doctor?

-No és respiració, és addicció multifuncional a l’oxigen. Té cura.

-I quan camino avanço.

-Això no és caminar, és  hipermoviment atròfic.

-I visc, en general.

-Molt mal símptoma: estar viu és el preàmbul a deixar d’estar-ho. Vostè el que pateix és existencialisme crònic post natal.

-Greu?

-Sí, terminal.

-Vaja… Hi alguna cosa de les que tinc que no sigui una malaltia, doctor?

-Sí, estar malalt. Estar malalt és una cosa normal gràcies a la medicina i les farmacèutiques. I al gremi de metges, és clar.

-I la meva dona, com està? La va visitar ahir.

-Té la menopausa?

-Sí.

-Malament, és un símptoma! Caldrà medicar-la.

-I la seva germana? També la va visitar fa uns dies.

-Té la menopausa?

-No.

-Malament, és un símptoma! Caldrà medicar-la.

-I el meu gos?

-Té la menopausa?

-No, és un gos, no una gossa…

-Malalt!  Caldrà medicar-lo. Alguna cosa més?

-Tinc ganes d’assassinar-lo, doctor.

-No es preocupi, la majoria dels meus pacients pateixen aquesta malaltia, però hi ha medicació: visiti’m d’aquí dues setmanes i prengui tot el que li recepto.

-I el meu problema sexual?

-Malaltia! El medicarem.

-Però no el vol saber? Encara no li he explicat…

-Tot allò vinculat amb el sexe és patològic, i amb la vellesa i amb la infantesa i amb la dona i amb… Tot! Tot el món sou pacients i viviu gràcies a nosaltres, que us salvem amb medicaments.

-Però no hi ha ningú sa?

-La salut és molt dolenta, cregui’m; la salut és el primer símptoma de la malaltia.

-Em deixa més tranquil.

-No s’ho cregui, està nerviós, però encara no ho sap… Li receptaré unes pastilles que van molt bé pels nervis…*

*D’això, ara, en diuen Disease mongering, literalment “tràfic o invenció o mercantilització de malalties”, és a dir,  transformar en patologia estats normals de l’ésser humà per convertir-los en malalties que han de ser diagnosticades i tractades farmacològicament. Amb quins medicaments? Sovint amb fàrmacs tan eficaços com els brevatges dels venedor ambulants del segle XIX (un medicament només cal que sigui més eficaç que el placebo per estar autoritat, és a dir, millor que no pas res). No només és un negoci rodó i molt suculent  (farmacèutiques, metges, mitjans de comunicació, administracions i fins i tot els propis pacients donen suport a l’estratègia de la malaltia imaginaria: vostè no ho sap però està malalt) sinó que implica un control absolut (no només farmacològic) dels símptomes d’una cosa que anomenem estar viu.

Anuncios
Published in: on marzo 18, 2013 at 3:43 pm  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2013/03/18/malalts/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: