THE DOMESTIC TICK BAND, EL RETORN

El periodista gironí Josep Enric Raspall i Cosafina entrevista  a dos membres anònims de la banda underground barcelonina The Domestic Tick Band en un espai desconegut a prop d’un altre espai una mica més conegut.  Durant l’entrevista, els dos membres mantenen el seu anonimat i també mantenen l’equilibri per respecte a l’entrevistador, ja que han llegit en el dominical d’una revista que surt els dissabtes que entrevistar persones caient és incorrecte i cansa.

L’entrevista ha estat traduïda al català pel mateix periodista. També ha estat traduïda a altres idiomes pel mateix periodista (però no tan mateix com abans), concretament idiomes inconstitucionals, estúpids, ressonants, magnètics, de segona ma i vegetals. El motiu de l’entrevista és la recent publicació del segon disc de la banda, titulat LLEFISCÓS I SERPENTÍ, i la seva imminent presentació el dia 19 d’abril, a les 23h.,  a la sala KGB de Barcelona.

PERIODISTA: Abans de res, gràcies per concedir-me l’entrevista, ja sé que vostès no són de fer gaires entrevistes.

MEMBRE 1: No es precipiti…

MEMBRE 2: Totalment d’acord.

P: Amb el seu company?

M2: No, amb la humanitat sencera. No tinc gaire personalitat, jo.

P: Des del seu primer disc, publicat l’any 2008, no havíem tornat a saber res de la banda. Què han fet?

M1: Jo un congre amb pèsols… No sóc molt hàbil.

P: I vostè?

M2: Era l’encarregat dels pèsols.

P: Per què el títol de “Llefiscós i Serpentí”?

M2: És la definició del congre, bé, part de la definició que Josep Pla escriu a “El que hem menjat”.

P: Què és un congre?

M1: Un congre és un peix.

M2: I dos congres… una congregació.

P: Com definirien el seu nou treball?

M1: Jo el definiria com un disc.

M2: Amb cançons.

M1: 22 cançons i cap repetida.

M2: I si hi ha alguna repetida, no es nota.

M1: Sí, crec que hi ha una repetida dues vegades, però com que la primera vegada que sona la vam treure, la segona sembla nova.

M2: El que sí vam repetir és el silenci entre cançó i cançó.

M1: No és que sigui exactament el mateix silenci, però les influències entre ells son ben evidents.

P: Parlant d’influències… en reconeixen alguna?

M2: A mi m’ha influenciat la pintura holandesa,  els dimecres grisosos i l’extinció del típex.

P: Musicalment, em refereixo…

M2: Hem copiat tota la música anterior a nosaltres. Tota.

M1: Des de la més primitiva a la més moderna. Especialment composicions de The Residents, cants gregorians i melodies de Tom Jones.

M2: Menys especialment Schumann i Spandau Ballet.

M1: Pi de la Serra i Carles Santos.

M2: I darrerament molt influenciats per la música dels aborígens australians, per la música d’Assegurançatòrix i la de Morton Felman.

P: Pregunta obligada: per què es mantenen a l’anonimat?

M1: El motiu el trobarà a la contraportada del disc.

M2: També trobarà altres coses, però no són motius, son títols de cançons i… Ja m’entén.

P: Hi ha algun membre no anònim?

M2: David Picó.

P: Per què?

M2: Perquè acabo de dir el seu nom.

P: Quants membres són, en total.

M1: En total no ho sé, però parcialment més de dos, la majoria vius.

P: No els arrancaré cap exclusiva?

M1: No cal que me l’arranqui, que després costa de tornar a posar, ja li dic jo: a la presentació del dia 19 al KGB passarem uns quant vídeo-clips d’algunes cançons.

P: Qui els ha fet?

M2: Realitzadors, comunicadors, científics, acròbates i pseudomentalistes com ara Victor Morilla, Joan Costa, Alfred Picó, Enric Folch, Enric Bach, Jordi Girbén, Libido Blue…

P: Quants clips es podran veure?

M2: Crec que onze, però no n’estic segur.

P: Vostès hi seran.

M1: Si hi som ningú ens reconeixerà, li asseguro.

P: Una cosa… la seva música ha estat catalogada com un exemple pioner del Proto Technomad Sound. És correcte?

M2: Això diuen els crítics.

M1: Technomad té dos significats: música tecnològica nòmada, aquest n’és un, i música techno boja…

P: I per què es consideren domèstics?

M1: Som contraris a la professionalitat. El pas de lo domèstic a la professionalitat és criminal.

M2: Aspirem a no ser mai bons professionals; volem ser magnífics amateurs. I per això cal ser radicalment domèstic.

P: I anònim?

M1: Sí.

M2: De fet som contraris a aquesta entrevista.

Fi de l’entrevista realitzada pel periodista gironí Josep Enric Raspall i Cosafina a dos membres anònims de The Domestic Tick Band.

PORTADA DEL DISC LLEFISCÓS I SERPENTÍ ESPECIAL PER LA PRESENTACIÓ. DISSENY D'EN GIRBÉN.

PORTADA DEL DISC LLEFISCÓS I SERPENTÍ ESPECIAL PER LA PRESENTACIÓ. DISSENY D’EN GIRBÉN.

MEMBRE ALBÍ DE THE DOMESTIC TICK BAND

MEMBRE ALBÍ DE THE DOMESTIC TICK BAND

MEMBRE DE THE DOMESTIC TICK BAND MEDITANT EL TÍTOL DEL DISC: LLEFISCÓS I SERPENTÍ O SERPENTÍ I LLEFISCÓS?

MEMBRE DE THE DOMESTIC TICK BAND MEDITANT EL TÍTOL DEL DISC: LLEFISCÓS I SERPENTÍ O SERPENTÍ I LLEFISCÓS?

TRES MEMBRES DE THE DOMESTIC TICK BAND ASSAJANT.

TRES MEMBRES DE THE DOMESTIC TICK BAND ASSAJANT.

Anuncios
Published in: on abril 8, 2013 at 10:40 pm  Dejar un comentario