DE “LA BASURA ES ARTE” A “EL ARTE ES BASURA”

madrid12 018

Potser heu vist les seves obres en qualsevol racó de qualsevol carrer; son creacions/escultures fetes a partir de tot allò que tirem: escombraries, mobles vells, objectes trencats… O amb el mobiliari urbà en mal estat. Quatre retocs pictòrics i les escombraries es transformen en personatges anònims de vida efímera… Aquesta reconstrucció artística de l’escombraria te un lema: art is trash o el arte es basura.

 La reivindicació i utilització en el terreny artístic d’elements pobres, residuals, com les escombraries, no és nou. S’ha acabat l’època de la dictadura de la bellesa i la noblesa en l’art. Els artífexs de la rebel·lia dels materials pobres son prou coneguts. A l’època moderna, per no anar gaire lluny que cansa, sorgeix a Turí l’arte povera, que rescata els materials més pobres i sense valor per la generació d’obres artístiques. Però també s’utilitzen objectes i materials residuals als happenings de Fluxus i, com no, els trobem a tota l’obra d’Antoni Tàpies. Fins i tot, en l’àmbit musical, el punk-rock fa seva l’etiqueta punk (etiqueta despectiva: brutícia, escombraries o bé brut i bandarra). Les escombraries, doncs, fa temps que s’han incorporat a l’univers de l’art. Però més enllà del detall històric, el lema art is trash ens interpel·la: quin és el lloc de les escombraries. I el de l’art?

INDIO 019I podem respondre que les escombraries tenen el seu lloc ben definit: els abocadors. Només provisionalment les deixem als contenidors o al carrer. Però seria una resposta mecànica, com tantes altres. Les escombraries, literalment, no tenen lloc. Ja no les podem amagar enlloc, sempre sobren. Les emmagatzem als abocadors  (municipals o clandestins) però entenem que aquell no és el seu lloc, només és on les abandonem amb l’esperança (o la inconsciència o la mala fe) que desapareixeran. Però no desapareixen i les muntanyes d’escombraries romanen amenaçadores i gegantines. Les escombraries no tenen lloc i els llocs que ocupen són no-llocs (en terminologia de l’antropòleg Marc Augé): sempre estan en un lloc que no és el seu, son okupes indesitjades i permanents i formen part d’una migració sistemàtica (les escombraries sempre migren cap el seu escorxador particular que no les destrueix del tot i acaben habitant un espai que no és el seu).

024I què té a veure l’art amb tot això? Doncs que és l’empremta artística la que transforma els no-llocs en llocs, és a dir, en espais amb sentit. Quan un munt d’escombraries es converteix en un ninot inesperat i tridimensional fet de brutícia i pintura l’espai es torna reconeixible perquè és l’espai i el lloc on apareix i on té sentit aquella presència inesperada.

A la pregunta de quin és el lloc de l’art, la resposta és: allà on hi hagi una experiència artística (per tant, sí, l’art pot ser escombraries) i tota experiència artística emergeix i consolida un lloc, el lloc de l’experiència. L’art, al contrari que les escombrariaires, fa seu qualsevol lloc perquè el dota de sentit per uns instants. Però només uns instants. Aquest art urbà i biodegradable és un miratge. Quan es degrada, emergeix de nou la matèria primera: les escombraries i la seva resistència a desaparèixer. I això no és una qüestió menor. Que les escombraries no tinguin un lloc, un hàbitat propi (amagat, lluny, dissimulat, que no ens recordi que el consum engendra aquest monstre) vol dir que la societat, la nostra, no és ni tan endreçada ni tan racional com ens diuen i fem veure. Dit en paraules del filòsof José Luis Pardo (aquesta qüestió la tracta en el seu assaig –base d’aquest article- “Nunca fue tan hermosa la basura”):

Aquí no basta con hablar de “crisis de la modernidad” si no se dice al mismo tiempo que lo que ha entrado en crisis es la utopia de un mundo sin basura –un mundo ordenado, en el cual cada cosa esté en su sitio.

Continuarà…

009

(Totes les imatges extretes del blog: ART IS TRASH by Francisco Pájaro)

Anuncios
Published in: on junio 11, 2013 at 10:42 am  Dejar un comentario  

The URI to TrackBack this entry is: https://penjaments.wordpress.com/2013/06/11/de-la-basura-es-arte-a-el-arte-es-basura/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: