10 MANAMENTS IRRELLEVANTS COM TOTS ELS MANAMENTS.

Alçà la veu i el rostre i es dirigí, rònec i multitudinari, a les masses impuntuals. I els digué, amb La menor, deu manaments:

1. Els individus, com les col·lectivitats, som fràgils. Eliminar-nos està a l’abast de qualsevol. Només cal una arma, un explosiu, una bomba. Ara mateix, si algú s’ho proposa, ens pot matar. La protecció mai pot ser suficient, mai serà suficient. La qüestió no és protegir-se, és no atacar.
2. Això que anomenem terrorisme islàmic és una guerra de religió. La força no els arriba de la cultura, ni de la política, els arriba, la prenen, de la religió. I nosaltres, el europeus, en sabem molt de guerres de religions, oi?
3. Si el teu veí creu en un deu diferent del teu, això genera un conflicte: un dels dos (individus, col·lectius, Déus) és un impostor i amenaça la teva creença. Un conflicte d’aquestes característiques no es resol mai, però es pot preservar amb tolerància. Les religions no fan apologia d’aquesta tolerància, al contrari, es mostren expansives i intolerants. La meva veritat contra la teva. El meu Déu contra el teu. Però hi ha graus d’intolerància, no creieu?
4. Un catòlic escolta un poema, físic i ben realista, dedicat a la maternitat en el qual el Pare Nostre esdevé Mare Nostre. El catòlic es mostra ofès, indignat i diu que allò és intolerable. Efectivament, des de la seva religió allò és intolerable, la llavor de la intolerància ha funcionat perfectament. Però només és un context cultural… Quan la cosa s’emmarca en l’àmbit criminal, quan la religió actua amb violència amb o sense estat, la intolerància és sanguinària. Els exemples els coneixem prou bé. I no són només d’aquest segle, fa segles i segles que això dura. I ens sorprenem?
5. Ens ataquen, ens fan mal, ens maten, i parlem de la barbàrie que vol acabar amb la nostra civilització basada en els valors de la democràcia, els drets humans i sentim que esmenten de nou a Voltaire. Però les democràcies generen injustícies i patiments que no ressolem, els drets humans estan amenaçats, especialment els dels immigrants, com sabem, i no recordem la lluita radical de Voltaire contra la religió organitzada, la catòlica també.
6. Tampoc reconeixem que els pitjors crims contra la humanitat han estat comesos en nom de Déu com en nom de la Raó, tan il·lustrada ella. No hi ha una força criminal d’aniquilació sistemàtica més perversament racional que la del nazisme. Tot polit i calculat.
7. Hem lluitat i hem aconseguit a mitges la separació entre religió i estat. Però existeix un objectiu pel quan no hem lluitat gens: la separació entre religió i educació. Per què hauria la religió d’encarregar-se de l’educació? Per què hem d’inocular els valors religiosos, siguin els que siguin, tant se val, en el cervell dels més joves? La llibertat individual (d’escollir una educació religiosa) ha de condicionar la col·lectiva fins el punt de controlar l’educació? Però això no és el que volíem evitar? Podem educar al voltant de la religió, discutir sobre les religions, i tant!, però mai des d’una religió… Per què els entreguem l’educació als intolerants, tinguin el grau d’intolerància que tinguin?
8. Portem els nostres fills a escoles religioses, algunes fins i tot discriminen per sexes (en diuen eufemísticament “diferenciar”). No és això, precisament, el que fan i volen els bàrbars? No està això a les antípodes d’un model tolerant contraposat a la barbàrie?
9. Els exemples de control, repressió i abús de la religió projectada a l’educació són inacabables i alguns, lamentablement, ben actuals. Fins quan?
10. Mentre seguim defensant gregàriament, mecànicament, allò que hem volgut que sigui la nostra identitat europea, és a dir, el sistema actual, la religió actual, l’ordre actual… (quan fem autocrítica sempre apareix un exercit de veus, d’homes i de dones, d’esquerres i de dretes, que no volen tocar res no fos que ho empitjoréssim) serem el blanc d’atacs, els de fora i els de dins, simplement perquè som tan víctimes com botxins. És la nostra esquizofrènia i li diem civilització. Volem guarir-nos? Ah, no!, que el bojos sempre són els altres…

La multitud, absent, tossí i bramà. Però no en La menor.

Published in: on marzo 22, 2016 at 3:16 pm  Dejar un comentario