DIÀLEG O PARLANT LA GENT S’ENTÉN

Arribats fins aquí (sabent que potser demà hem arribat fins allà i tot queda desfasat) imaginem-nos que s’accepta la proposta de diàleg per solucionar, definitivament, el “conflicte català”. Els representants de totes bandes seuen al voltant d’una taula, ni rodona ni quadrada, per dialogar i resoldre políticament el conflicte, davant la presència de mediadors i observadors. S’han reunit en lloc neutral, a Nuuk, capital de Groenlàndia.

Obviem els noms per raons ben comprensibles.

 

—Queda inaugurada aquesta reunió… i la suspenc!

—Suspenc la suspensió!

—Suspenc la suspensió de la suspensió de la sessió!

—Com a mediadora us suspenc!

—Vostè és mediadora, només pot mediar, no pas suspendre.

—No es diu mediar, es diu mitjançar.

—Mitjançant la mediació mediarem mitjanament.

—Em podeu dir si, fins ara, algú ha declarat la independència?

—Estic en contra de la declaració unilateral de la independència de Catalunya!

—Estic en contra de la declaració unilateral de la unitat d’Espanya!

—Jo també estic en contra.

—De què?

—De les declaracions, m’atabalen. Podem cantar?

—Jo em sé La presó del rei de França! Taratatà tatà tatà…

—Votaria sí a la independència només perquè deixéssiu de cantar aquesta punyetera cançoneta, per la mort de Déu!

—¿Puedo cantar el himno de la Guardia civil?

—No em concentro…

—És per culpa dels unionistes!

—És per culpa dels independentistes!

—No, és per culpa del fet que sóc barcelonina i ja m’he acostumat al soroll de l’helicòpter. Quan no hi és em desconcentro…

—Com a observador fa estona que observo la porta d’entrada i puc afirmar que, excepte nosaltres, no ha entrat ningú més.

—Yes, I can confirm it!

—Quin fred que fot!

—Ja hi som! Declarant unilateralment el fred!

—Ho hem de votar!

—Jo, el que digui Europa.

—Som a Nuuk i fa fred, hòstia!

—Jo em se Nuuk Nuuk Nuukim’ on heaven’s door.

—Com a observador de parla anglesa puc afirmar que el títol de la cançó de Dylan no és així.

—Era una broma!

—Prou bromes unilaterals!

—Només acceptarem bromes dins el marc de la Constitució.

—Cal desobeir les bromes!

—És una broma?

—Eh?

—La unitat d’Espanya no es toca! És que m’he atabalat i això, almenys, ho tinc clar.

—Perdoni, però en democràcia es toca i es retoca tot el que calgui. Això, almenys, ho tinc clar.

—No el perdono.

—¡Viva España!

—La independència és innegociable.

—Però no havíem vingut a negociar?

—¡Viva España!

—Em deixen mediar o què? M’avorreixo…

—Això és feixisme!

—Avorrir-se?

—A mi m’agradaria declarar la independència, però que no es noti.

—Germans, no prenguem mal!

—Germans no, germanes! Les presents a aquesta reunió tenim la responsabilitat i la compromís de declarar, seguint les resultats de la referèndum, la independència de la nostra país. Visca la terra!

—És aranès?

—M’agrada la seva samarreta.

—Sexisme no!

—No, la seva no, la del senyor de l’arracada.

—Com a observador, observo coses.

—Els catalans fem coses.

—I els espanyols les desfem, ja ja ja!

—En català es riu amb H, ha ha ha!

—Jo ric en castellà!

—Com observador, de vegades, no entenc què he d’observar.

—Yes, I can confirm it!

—Sóc espanyol i em molesta la DUI!

—Sóc catalana i em molesta el DIU, no et fot!

—¡Viva la guardia civil, coño!

—Referèndum pactat!

—Ja n’hem fet un, de referèndum!

—Encara tinc 125 urnes al menjador de casa i hem de sopar al lavabo. Fem-ne un altre, sisplau!

—Sí, però pactat i que voti tota Espanya i els portuguesos que vulguin.

—I si ens annexionem al Senegal?

—Visca Catalunya!

—L’única via és la del diàleg!

—Estem dialogant!

—Ai, perdó, és el costum…

—Sorry, en qué idioma estando people hablando?

—Visca la tercera via!

—Visca la quarta!

—Visca el principal segona!

—Vull mediar!

—No interrompi, collons!

—La unitat d’Espanya no es ven!

—Ningú te la compraria, company.

—No em digui company, que va ser un dels seus…

—Companys, es deia Companys.

—Més d’un company? Pitjor encara!

—Països catalans!

—No, es deia Companys.

—No fiquem pel mig al País Valencià i les Balears que ja tenim prou merder…

—In-inde-independencià.

—Yo soy españoool, españoool, españoool.

—Tinc ganes de declarar alguna cosa!

—Visca el 155!

—Sí senyor, molt bon autobús, el 155. I un gran conductor!

—Algú ens ha de conduir a Ítaca.

—Jo us puc dur a Ikea, però al cotxe no hi cabem tots.

—Sóc mediadora. Parlem?

—Això ho deia un anunci de La Caixa i han fotut el camp…

—La qüestió és: declarem la independència durant la reunió o després?

—Jo vull durant!

—Jo Vall d’Aran.

—Jo vaig votar Òc!

—Jo Non.

—Non non vine son…

—I si fem una sardana gegant que faci la volta al món?

—Company, ja no estem en aquesta pantalla! Ara és l’hora!

—A mi em vau dir que pensés coses pels 11 de setembre i ja no em puc aturar, eh?

—Si és l’hora marxem, no?

—Proposo que els mediadors ens mediem entre nosaltres… per fer alguna cosa.

—No accepto propostes unilaterals!

—Votem-ho en referèndum!

—Però que voti tota Espanya!

—Tot el món, siguem generosos!

—Pactem-ho!

—Què en diu Europa?

—Companyes, fem vaga!

—Marxem, doncs?

—Com observador, no observo que marxi ningú.

—Hem de posar-nos d’acord en alguna cosa!

—No hi estic d’acord!

—D’acord!

—Òc!

—Ens mereixem ser un país com cal!

—Que es diu Espanya!

—Que es diu Catalunya!

—Avui juga el Barça?

—Yes, I can confirm it!

—Jo necessito reprimir a algú, no us molesta, oi?

—Jo he d’anar a recollir els nens.

—Els nens em recullen a mi, que tenen cotxes més grans que el meu.

—Fa molta estona que no miro el mòbil, no ho puc aguantar!

—Proposo mirar el mòbil!

—La mòbil!

—Proposta acceptada!

—Sí!

—Òc!

—Ok!

—Idea grande y libre.

—És constitucional, fem-ho!

 

(…)

 

—Joder, el Madrid le ha metido tres!

—És il.legal!

—Meter tres?

—Ai, merda, ho dic sense pensar-ho.

—Els mediadors hem decidit seguir mediant.

—Aquí no es decideix res sense unes eleccions!

—Com a observador, observo els mediadors, especialment una mediadora que fa estona que m’observa.

—És veritat, com a mediadora m’agradaria mediar entre vostè i jo si ho troba convenient.

—Molt ben observat!

—Visca l’amor!

—Està fora de la llei! És il·legal!

—L’amor?

—I si ens posem d’acord en proclamar una hipotètica reunió suspesa fins que constitucionalment, sense excloure el diàleg unilateral, declarem, respectant tots els colors polítics i el medi ambient, una reunió posterior en el temps i l’espai, de tal manera que, sense fer-nos mal i optant per la via del consens mediat però no immediat, ens veiem, cadascú des de la seva òptica personal i política, en un altre moment, ja sigui un moment unionista o independentista o tot el contrari?

—¡Así se habla, cojones!

—¡Mira que ets ben parida!

—Mediació acceptada.

—¡Viva posponer, que no suspender!

—Sou collonuts!

—Però algú ha declarat la independència o no? És que m’ho preguntaran!

 

Anuncios
Published in: on octubre 12, 2017 at 12:41 pm  Dejar un comentario