PAPERS DE LA PIPI

Arribat a aquest punt (si és punt, cercle, línia discontinua o ratafia geopolítica és un debat obert que no volem tancar perquè passi l’aire) , la PIPI, (Plataforma Irònica Post Imperialista) ha hagut d’actuar de nou i amb urgència. I ho ha fet des del punt (de nou el debat sobre si és punt o…) de vista (i/o olfacte) de la didàctica urbana.

Des de fa setmanes, per no dir mesos (va, sí, vinga, ho diem: des de fa mesos) han aparegut a diversos indrets de la ciutat de Barcelona flyers o pòsters o papers d’alt contingut didactico-social enganxats a les parets. Papers on, definitivament, se’ns convida a prendre les decisions adequades per una vida plenament feliç i assimilada. Ja era hora! (exactament l’hora no la recordem). Tallers, suggeriments, productes i ofertes imprescindibles per continuar sent com som i encara ser-ho més. I més i més fins que el nosaltres-mateixos ens vessi i es confongui amb l’altre, sabent que l’altre som nosaltres extasiats de globalitat i pensament aliè  -podria alimentar encara més l’armadura conceptual de l’acció de la PIPI fins a convertir-la en un objecte d’art sonor, una conferència youtubera o un fuet, però els temps no ho permeten. Ja parlaré amb els temps per canviar les coses, dues o tres coses, no més. Afortunadament, els papers penjats per la PIPI parlen per si sols (parlar sol és molt saludable) i no els cal cap presentació. Els que veureu a continuació van ser fotografiats a El Born, El Raval i l’Eixample.

Si voleu apuntar-vos als cursets, malauradament, ja no queden places. Només queden dues grapadores i un cubell ple de nostàlgia de segona mà.

PIPIniciatives educatives. Moltes gràcies per la massiva resposta!

SCHOOL OF LANGUAGLESS

DEIXAR DE CAMINAR DEFINITIVAMENT!

TATOO DE INTERIOR

REAL EYE!

Published in: on julio 3, 2015 at 2:37 pm  Dejar un comentario  

DO IT YOURSELF (DE LES RETALLADES)

-RETALLA’T EL SEGON COGNOM
-NO AL DESBARATAMENT SIL•LÀBIC: EVITA LES ESDRÚIXULES.
-RESPIRA SI ÉS ESTRICTAMENT NECESSARI.
-SÍ AL COPAGAMENT VIANAL (UN EURO CADA 100 PASSES).
-SI VEUS UN LLADRE PEL CARRER, DENUNCIA’L!!: ÉS COMPETENCIA DESLLEIAL ALS BANCS.
– REDUEIX EL DÈFICIT SENSE FER SOROLL(TAMBÉ SOTA L’AIGUA).
-DORM MOLT PROFUNDAMENT I QUAN ET LLEVIS PROCURA SER UN XINO I REOBRIR UN BAR.
-NO DEIXIS QUE ELS BANCS ET PERSEGUEIXIN PER ESTAFAR-TE: OFEREIX-TE.
-RECICLA ELS MOCS.
-ESTALVIA MIRALL: NO ET MIRIS
-RECORDA: NO TENS NI IDEA D’ON SON ELS TEUS DINERS DEL BANC. SEGUEIX AIXÍ.
-RETALLA’T EL PRIMER COGNOM.
-RETALLA’T EL CERVELL: L’ESTAT PENSA PER TU.
-TENS DUES PLANTES DELS PEUS: TANCA’N UNA.
-RETALLA’T L’ESPAI: MOU-TE MENYS
-QUAN ESTIGUIS MOLT INDIGNAT RECORDA QUE EN BREU SORTIRÀ UN NOU IPHONE I SOMRIU MOLT.
-RETALLA ELS QUADROS DE LA TEVA CAMISA.
-NO DEIXIS QUE ET RENYIN, RENYA’T TU ABANS.
-MANIFESTA’T SENSE MOLESTAR.
-DEMANA PERDÓ, EL SISTEMA S’HO MEREIX.
-RECORDA: FA MAL, PERÒ HO FAN PEL NOSTRE BÉ, APLAUDEIX.

Published in: on marzo 16, 2012 at 1:21 pm  Dejar un comentario  

MOSSOS INDIGNATS

EXCLUSIVA DE LA PIPI!!
Nova pregunta del test d’oposicions per l’ingrés a la categoria de mosso/a del cos de Mossos d’Esquadra:

QUAN ELS MOSSOS, INDIGNATS, ES MANIFESTEN I OCUPEN ESPAIS PÚBLICS, QUI ELS DISOL?

OPCIÓ 1: ELS INDIGNATS NO MOSSOS (PER CANVIAR ELS ROLS, NI QUE SIGUI UNES HORES)

OPCIÓ 2: UN SERVEI MÍNIM DE MOSSOS, POSEM DOS O TRES MOSSOS, AMB MINI PORRES I COSSOS MÉS AVIAT ESQUIFITS (NO HI HA IMATGE IL•LUSTRATIVA D’AQUEST CAS, EN POSEM UNA NORMAL DE MOSSOS FENT EL QUE FAN QUAN ELS QUE ES MANIFESTEN NO SÓN ELLS)

OPCIÓ 3: ELS ESPERITS DELS MOSSOS DEL SEGLE XIX

OPCIÓ 4: ROBOCOP, EN LA VERSIÓ CATALANA, ROBO(BON)COP(DE FALÇ) EN PERIODE DE PROVES

De vegades, a la vida en general, fins i tot en concret, cal saber de quin bàndol ets. Pensar i escollir. No es pot anar a missa i repicar (i aquests, ho sabem, son de picar i repicar a tort i a dret ).

(l’opció correcte properament, a la comisaria més propera)

Published in: on enero 16, 2012 at 10:42 pm  Comments (1)  

HEM VINGUT A PATIR

-Més, més!, cridava la població o bona part del la població.

Primer va ser un crit sord, però cada cop més intens… fins i tot s’escapaven alguns gemecs.

-Més, més!

No era un crit sexual, no encara. Era un crit que reclamava més sacrifici, més restriccions, més retallades.

-Més, més!Així!! Més!!

Sí, el sacrifici els salvaria! El dolor és redemptor! La població o bona part de la població vivia en la confiança que la crisi que afectava les finances de mig món es superaria amb mesures valentes, dràstiques i poc populistes: mesures que feien mal a la població, però que eren necessàries… no hi havia més remei! La idea generalitzada es basava en una antiga creença aforística: si pica cura, en versió superlativa, és clar: com pitjor s’ho passi la població, millor per la població (més a prop de sortir de la crisi).

-Escurça’m! Reprimeix-me! Mana’m! Ordre! Més ordre! Més esforç! Més dolor!Sí! Sí!

Patir volia dir seny, feina ben feta, professionalitat… i fer el que s’havia de fer! El que calia fer! Qui dictava què s’havia de fer era irrellevant. Calia fer-ho! Havien aparegut veus que deien que els que dictaven els remeis eren els mateixos que havien provocat la malaltia. Però què sabrien aquestes veus? Poca-soltes! Eren poc significatives, no formaven part de cap majoria, no aplaudien les retallades i el que era pitjor i molt sospitós: no les disfrutaven! Desgraciats! A més, si tenien raó, encara més a favor de les noves mesures perquè… qui els podia treure millor de la crisi que els que l’havien creada? Ells sí que sabien el què feien!

-Més, en volem més! Castiga’m! Et votaré sempre!

Sí, per superar la crisi calien retallades: a més sacrifici, més a prop de la recuperació. I els governants les aplicaven amb insobornable seny i responsabilitat política; però no a ells, no de forma seriosa a l’administració, no a les empreses que havien abusat del mercat durant anys, no a les entitats que havien ensarronat la població, no als que s’havien enriquit obscenament… no, les aplicavena a la població, als serveis destinats a la població. I la població se sentia reconfortada o part de la població. Pateixo ergo tot va bé. Hem vingut a patir…

-Vaig anar a un CAP i estava tancat… I ja em vaig sentir millor!

I es va conquerir un dels cims de la perversió política: els governants castigant la població per una crisi causada, en part, per la nefasta gestió dels governants.

-Castiga’m! Castiga’m!

Perquè el seny també és addictiu i crea tendències masoquistes.

-Més, més seny!! Sí, sí!!

Els crits, cada cop més plaents, se sentien per tot arreu. Al carrer, a les tertúlies, als debats, als col•legis electorals… Crits encesos, voluptuosos. I cada cop cridava més gent.

-Retalla’m! Retalla’m! Ah!!!!

I els governants, obedients, que ho feien sense vergonya: el poble ens dona suport.

Ja ho deia un aforisme de Libido Blue, en una entrada més avall: els politics tenen els votants que es mereixen.
Aforisme aplaudit per la PIPI (Plataforma Ironico-intempestiva Post Imperialista).

Published in: on noviembre 24, 2011 at 2:10 pm  Dejar un comentario  

QUEMADOS, LA CANÇÓ DELS INDIGNATS

No és la cançó oficial, perquè no n’hi ha, d’oficial. No és un himne, perquè no li cal. No és un hit súper vendes, perquè no es ven, s’escolta. És una aportació musical, res més.

I es què…. Us heu adonat que les veus del pop-rock del país, sovint solidàries, no s’han sentit ni s’han caracteritzat per donar suport al moviment dels indignats? On son? I això que la cultura és, també, una de les víctimes de les retallades. Clar que, ben pensat, fins i tot mal pensat, quasi millor. L’anonimat del moviment és un valor que el fa viu i creïble.

Doncs com que ells no ho fan (ni ens cal) ho hem fet nosaltres: els anònims. Hem fet una cançó. Es diu QUEMADOS. I hem fet un video-clip, que també es diu QUEMADOS. I el grup? THE INDIEGNADOS.

Published in: on octubre 22, 2011 at 11:14 am  Dejar un comentario  

LA POLICIA ESTÀ AL CIUTEI DELS SERVATANS

Nous disturbis a Grècia.  I la policia carregant contra els manifestants.

PIM PAM PUM

No és res  de nou. Aquí, els que van disfressats de Mossos, també van carregar. Abans anaven de marró i abans de gris… I sempre carreguen.

Ara s’escau una reflexió sobre la naturalesa d’un ofici com el de policia i la relació entre el cossos de l’ordre i la ciutadania. Però no cal, ja està feta. La va fer fa un grapat d’anys Francesc Pi de la Serra (gran Pi de la Serra!, l’únic que apostava per les fórmules del blues quan la tendència era la cançó francesa i el més surrealista de la Nova Cançó). Sí, la va fer Pi de la Serra i a més la va fer amb la lletra “i”, que ho fa tot molt més clarivident. Recordeu?

La policia està al servei dels ciutadans,

la servilia està al ciutei dels piutadans,

la ciutadia està al polei dels sertadans,

la policia està al ciutei dels servatans,

l’estudiantia està al polei dels servi-mans,

la servilia està al servei dels poli-mans,

la polivia està al serteu dels estudiants…

Si la PIPI (Plataforma Ironico-Intempestiva Post Imperialista) repartís premis honorífics, Pi de la Serra en tindria un. Encara que només fos pel seu homenatge a la “i”,  lletra que viu una doble vida dins la paraula PIPI. Afortunadament, només reparteix salutacions.

Us penjo la cançó de Pi de la Serra i com a bonus track, darrera de “La cançó en i”, una cançó intemporal: “Fills de Buda”, on hi ha dues o tres veritats com un temple (budista).

Published in: on junio 30, 2011 at 8:04 am  Comments (4)  

CAP INDIGNAT SENSE CAP

Detall de la portada de La Razón presumptament manipulada.

PORTADA RETOCADA DE LA RAZÓN

Indignat perdent el cap davant la bandera republicana?

ACCIONISTA DEL BANC DE SANTANDER PERD EL CAP I ES TORNA INDIGNAT. ES PREGA A QUI TROBI EL CAP NO EL DESPENTINI NI LI PARLI DE BOTÍN. GRÀCIES.

 

Published in: on junio 20, 2011 at 10:49 pm  Comments (2)  

LAPIPIALAMANI

Abans de que Interior o la Guàrdia Urbana o un gos sospitós que passava per allà afirmi que a la manifestació del 19-J a Barcelona érem tres, dels quals dos repetits i un infiltrat de la policia, la PIPI, per boca d’un dels seus representants (possiblement l’únic conegut o amb boca) vol manifestar que:

 -Érem més de tres

-El moviment 15-M s’estén amb la força de la diversitat, cosa que impedeix un discurs únic i dirigit però demostra l’espontaneïtat de la revolta.

-La manifestació d’avui és una mostra més d’una societat descontenta amb la gestió dels politics que s’han convertit en professionals al servei del seu partit i els seus interessos, com si la política fos un partit de futbol l’un contra l’altre on el públic fa molt de temps que ha abandonat l’estadi perquè no els feien cas.

-Els eslògans i cançons anti-dictadura tornen a sonar (“El pueblo unido jamás será vencido”, “L’estaca”, etc.), cosa que per a la generació de politics actuals ha de ser xocant: els “seus” eslògans polítics se’ls han tornat en contra…

-Seria d’agrair, també, una raonable renovació de lemes i cançons, ni que sigui per no tenir la sensació que ens ha engolit la màquina del temps…

3 o 4 mal contats, però molt mal contats, eh?

 I més:

-El moviment 15-M és una reacció a una situació politico-social asfixiant i com tota reacció és progressiva i es transforma: no es pot estar permanentment enfadat i sempre de la mateixa manera.

-L’acampada a Plaça Catalunya, avui, perd tot el sentit: el que calen són noves reaccions que activin el moviment i no pas perpetuar la reacció original que momifica i debilita el moviment.

-L’objectiu no hauria de ser  conquerir espais urbans sinó consciències col·lectives: cal moure’s, evolucionar, no apalancar-se.

-Cal retornar Plaça Catalunya als seus legítims amos: els coloms.

Diran que esperàvem el bus.

 I dit això:

-Calen accions originals i directes (obviant l’ús de la violència, és clar), però efectives i sense demanar permís.

-L’etiqueta “indignats” s’ha convertit quasi en una paròdia i els mitjans de comunicació se n’aprofiten. De tant sentir “els indignats” el moviment 15-M sembla una mena de col·lectiu de rondinaires patològics, i no és això. Calen alternatives (revoltats, insubmisos, insurrectes, ¿replicants?… homenatge a Blade Runner).

 Per acabar:

-Aquesta és una revolta singular; no contra una llei en particular, no contra un partit en concret, no contra una decisió única sinó contra una situació política insostenible que ha generat desconfiança , disgust i ràbia a bona part de la població, que hauria d’estar tranquil·lament disfrutant d’un diumenge sense lliga o donant de menjar al hàmster,  confiada de que els politics faran bé i honestament la seva feina: servir el interessos de la majoria el millor possible.

 -Però hem deixat de confiar… Em sap greu pel hàmster.

A veure si així ho entenen...

Published in: on junio 19, 2011 at 9:47 pm  Comments (1)  

LA PIPI INFORMA (el retorno)

1- Davant una greu crisi econòmica es pot reaccionar de diferents maneres i fins i tot es pot no reaccionar i deixar que tot segueixi igual, que és el que fa la majoria. Però des de quan les reaccions són majoritàries? Gràcies a revoltes minoritàries  (socials, artístiques, tecnològiques, sanitàries…) la majoria ens beneficiem d’un munt de coses.

2- Davant la crisi,  dues reaccions més o menys previsibles (ja ha succeït  en altres ocasions crítiques) han aflorat amb força. L’una reacciona contra el més dèbil, assenyalant i denunciant  els immigrants com a culpables de la crisi. I això, com sabem, ja està passant. L’altra reacciona contra el més poderós, assenyalant i denunciant els polítics com a responsables i gestors de la crisi. I això, com sabem, ja està passant.

3- Sistemàticament, les maniobres anti- immigració  aprofiten els mecanismes democràtics per infiltrar-se en el sistema i aconseguir resultats.  Aleshores, són demòcrates?  Les maniobres dels  grups indignats amb el poder polític actual no utilitzen els mecanismes democràtics, sinó els de la protesta civil i l’acció directe per manifestar el seu rebuig i aconseguir resultats. Aleshores, són anti democràtics? Magnífiques perversions…

4- Si reacciones, de quina part estàs? Si no reacciones, a qui dónes ales? O et penses que donar ales és monopoli d’un conegut refresc energètic?

5- Les revoltes són benvingudes pels gestors polítics si són amables i folklòriques. Però quan deixen de  ser anecdòtiques …

6-Diversos polítics declaren que la democràcia té uns límits o una línia vermella. I és cert. Qualsevol revolta detecta aquesta línia, aquest límit i el traspassa o no és una revolta; és una reunió d’escala, una xerrada-col.loqui o un dinar de Nadal. I de vegades, travessar els límits no és modèlic i fins i tot es poden portar a terme actes poca-solta o poc encertats (no estem a favor d’ accions que puguin anar en contra de la integritat física de ningú).  Una revolta és així, unes vegades es guanya i altres es perd, que diria un futbolista.

7-Sí, el que està passant avui és  una revolta.  Qui ho dubta? No es reacciona contra un determinat partit polític ni contra la democràcia  (que tant ha costat d’assolir) sinó precisament contra una gestió miserable, partidista i mercantilista de la democràcia. Com hem pogut arribar fins aquí només en 30 anys de sistema democràtic? Tan poc l’hem cuidat? Tan poc ens l’hem creguda? Tan poc l’hem revitalitzat?

8-Ah, per cert, avui s’aproven els retalls que haurem de patir la població degut a una crisi que no ha provocat la població. Olé!

-PROPOSEM UN INTERCANVI: CANVIEM ELS HABITANTS DEL ZOO PELS DEL PARLAMENT, APROFITANT QUE SON VEÏNS, A VEURE SI LA COSA MILLORA… I SI NO, ALMENYS ELS DEL ZOO PODRAN EXPLICAR-HO ALS SEUS NÉTS.

PIPI (PLATAFORMA IRONICO-INTEMPESTIVA POST IMPERIALISTA)

Published in: on junio 15, 2011 at 3:42 pm  Comments (4)  

AVÍS AL TURISTA

AL PARC DE LA CIUTADELLA HI TROBEM, MOLT A PROP, EL  PARLAMENT DE CATALUNYA I EL ZOOLÒGIC.

¡TURISTA, NO ET CONFONGUIS!

¡EL ZOOLÒGIC  ÉS  ON ELS ANIMALS NO VAN VESTITS!

PIPI (PLATAFORMA IRÒNICO-INTEMPESTIVA POST IMPERIALISTA)

PROPERAMENT LA PIPI PUBLICARÀ UN MISSATGE INFORMATIU.

Published in: on junio 15, 2011 at 12:55 pm  Dejar un comentario