I SI JA ÉS HORA?
I si ja és hora?
Fa temps que ho rumies
Oscil·lant entre l’excitació i la por.
L’excitació per mostrar-te
I la por de fer-ho.
Ets una obra d’art, ho saps,
Ho has sabut sempre.
Ho dus a la memòria.
Però ningú t’ha descobert,
Encara ningú t’ha assenyalat.
I si ja és hora?
Que et descobreixin,
Que t’assenyalin.
I t’excites només d’imaginar-t’ho.
Per fi reconeguda.
Perquè… quin tipus d’obra ets sinó et reconeixen?
Ets sentiràs curulla,
Plena de geni, plena a vessar.
Tothom busca l’afirmació dels altres, et dius.
I et vindran a visitar i et miraran molts ulls.
I això t’excita i t’atemoreix.
Ja t’agradarà que et mirin?
I si et miren massa?
Diuen que un cop esdevinguda obra artística
Ja no ets mai més el mateix.
Fins i tot has sentit casos que l’obra
Ha estat arrencada del seu espai original
I l’han dut a un Museu
Perquè la mirin més ulls, més ulls encara.
I tu no vols viure en un Museu.
I també el cas contrari: t’inauguren,
Ets obra d’art per sempre més
I t’obliden, t’arraconen, t’ofeguen
En un excedent limfàtic d’obres d’art.
I mai més et poden descobrir perquè ja ho han fet.
Potser n’hi ha masses, d’obres d’art.
I massa semblants.
Potser és millor mantenir l’anonimat
Com fins ara, et dius.
Ets de les poques obres d’art que no ha estat descoberta.
Això no és poc.
Ningú t’ha intuït, ningú t’ha sorprès.
Ets una obra d’art inèdita. Una obra d’art…
I si quan et descobreixen deixes de ser-ho?
Diuen que és una seqüela habitual.
Que les mirades sistemàtiques impossibiliten l’efecte estètic
I esdevens objecte entre objectes.
T’imagines? Quin horror!
O potser sí que t’ha descobert algú, però ha callat
Com qui descobreix una espècie nova i no diu res
Per evitar els caçadors, per evitar els científics, per evitar els turistes.
Perquè el sentit d’una espècie nova és que és nova, verge de nosaltres.
Deixem-la, deixem-la, tornem per on hem vingut,
No en fem un espectacle…
Però i si mai et descobreix ningú?
I si el teu destí és no ser descoberta?
Sempre amb l’ai al cor, sempre a punt de no-res…
I què son aquestes preguntes?
Preguntes que t’interroguen.
Només un coneixement es manté
Inalterable: ets una obra d’art.
Ho saps tu i ho se jo.
I jo no et penso delatar…
Libido Blue –i jo en el seu nom, especialment en la L de Libido- pintor d’esquitxos presocràtics i acròbata intestinal, us recomana que visiteu l’exposició de Perejaume que sota el sospir reflexiu «Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!», recull unes dues-centes obres de l’artista de Sant Pol de Mar. La podeu veure, si us ve de gust, fins el 12 de febrer a La Pedrera de Barcelona. Si no us ve de gust també la podeu veure fins a la mateixa data. És una exposició que no discrimina per motiu de gustos.
PENJAMENTS ESCRITS 